Personalment, no hi crec gaire, en les comissions d'investigació parlamentària. Per la senzilla raó que, en tots els casos, la veritat acaba essent producte d'una votació. Accepto, però, que poden tenir un impacte simbòlic i, en algunes ocasions, serveixen per centrar i ordenar els dossiers que més han impressionat l'opinió pública. En qualsevol cas, són més que res.

El fet és que dilluns comencen els treballs de la Comissió d'Investigació del Frau i Corrupció, normalment coneguda com a Comissió Pujol. Serà un esdeveniment interessant, perquè allà s'hi barrejarà el que ve del vell sistema amb el que arriba de la política nova. El president serà David Fernàndez, de la CUP, potser el diputat que millor ha utilitzat l'escenari del Parlament per sancionar, almenys moralment, comportaments que haurien de tenir tractament penal. En aquest sentit, hi haurà política nova. Que col·lisionarà contra la vella. CiU i PSC han pactat estalviar el tràngol als implicats en els casos Mercuri, Palau, Pretòria i Treball, que, de moment, no caldrà que compareguin. Sociovergència de la d'abans.

Les grans paraules estan molt bé: Independència, llibertat, transparència, democràcia, dret a decidir... Però sense contingut són pura retòrica. Senyors de CiU i PSC, recapacitin. O no es mereixeran un lloc en una Catalunya que cada cop està més a prop dels ciutadans.