Santiago Carrillo va afirmar ahir que Manuel Fraga va tenir "un paper positiu" en l'elaboració de la Constitució del 78. Un dels redactors d'aquell text, Gregorio Peces-Barba, ha assegurat que Fraga era "un bon amic". Dues visions perfectament en consonància amb les conclusions a què van arribar el PCE i el PSOE ja des de molt al principi de la transició política de finals dels setanta.

Peces-Barba també ha afegit que entre ell i Manuel Fraga s'interposava una diferència "abismal des del punt de vista ideològic". I això ja no és veritat. La prova és que el PSOE i el PP han acabat assemblant-se com dues gotes d'aigua, i no només pel que fa a l'organització de l'Estat. Precisament la transició es va basar en això: restauració monàrquica, bipartidisme -i, per tant repartiment del poder- i impunitat per als crims de la dictadura. Total, una democràcia low-cost.

Felipe González deia que a Fraga li cabia "l'Estat dins del cap". I això tampoc no és del tot així. L'Estat va cabre dins de tots els caps en aquells anys i, de fet, el que passava era el contrari; tots intentaven ficar el cap dins l'Estat. Així que descansi en pau, don Manuel. Vostè va guanyar perquè va entendre que ningú no hi volia perdre.