Fugint (literalment) del 155

El 155 és un número que té el do de la ubiqüitat. Apareix a la Constitució per liquidar l'autonomia catalana i és també el punt exacte de la Rue de la Loi -el Carrer de la Llei, ni més ni menys- de Brussel·les on s'havia de fer inicialment la roda de premsa de Carles Puigdemont acompanyat de sis membres del seu Govern. Al 155 del Carrer de la Llei, en ple cor de les institucions europees, hi ha el Residence Palace, que és també el centre internacional de premsa. Amb aquest número a la porta, semblava obvi que la compareixença no s'hi podria celebrar. Finalment, tot l'operatiu es desplaça cap al Press Club de la capital comunitària, un local molt més modest situat a la vora i que s'omple en temps rècord. Les càmeres, els cables, els micròfons i els objectius s'apoderen en un tres i no-res d'una sala que, possiblement, mai havia acollit tants periodistes junts.

L'espera es fa llarga, especialment quan comencen a escassejar les cadires. El francès es mescla amb l'anglès, el català i el castellà ressonen a la sala i Griselda Pastor, corresponsal de la SER a Brussel·les des de fa una colla d'anys, vetlla perquè tothom disposi d'un espai. "Intentem mantenir-nos civilitzats", recomana amb veu forta un dels responsables del Press Club, a qui li regalimen gotes de suor del front. Li passa el mateix a Joaquim Forn, conseller d'Interior, quan entra envoltat d'un eixam de càmeres: li sobra la gavardina i ha de fer malabars per no rebre l'impacte d'una càmera. Dolors Bassa, consellera de Treball, és més menuda i li costa mantenir l'equilibri quan el maremàgnum de flaixos l'engoleix. Hi ha alguna fotògrafa pujada en una cadira que quasi cau a terra. No serà l'última vegada que la desequilibren.

Lluís Puig, conseller de Cultura, és l'únic dels set membres de l'executiu que no s'asseu a la taula presidencial del Press Club de Brussel·les

Puigdemont arrenca la intervenció en francès, agraint als organitzadors que els hagin acollit. No detalla per què el Residence Palace, l'edifici del 155, els ha rebutjat. La versió que aporta la premsa belga és que no se'ls ha concedit permís. En tot cas, el president recalca que la situació és excepcional. En la primera reunió del Govern després de la proclamació de la República, avançada per NacióDigital, es va decidir contemporitzar davant una "ofensiva sense precedents" d'Espanya per frenar la independència. Els riscos sobre una hipotètica "violència extrema" preocupen i molt a un executiu que ara està dividit entre Bèlgica i Catalunya, una situació sense precedents.

"Vam acordar que es prioritzarien la seguretat, la moderació i la prudència", revela el president de la Generalitat, que prefereix no donar detalls sobre el viatge que el va dur fins aquí. Una cosa té clara, això sí: ell i els consellers que l'acompanyen -Forn, Bassa, Meritxell Borràs, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín- tenen interioritzat que s'hi poden estar unes setmanes llargues. Puig, titular de Cultura, és l'únic que no s'asseu a la taula presidencial. Només dues persones, Ponsatí i Forn, prenen la paraula a banda del president. El conseller d'Interior insisteix que l'Estat els està tractant com "terroristes" per les penes de trenta anys que els poden caure. "Entre tots sumaríem 500 anys", resumeix Puigdemont.

Torn de preguntes

Puigdemont parla durant un quart d'hora. Combina el francès amb el català i el castellà. Estableix quatre principis d'actuació: fer evident el conflicte "al cor d'Europa", fer costat a totes les iniciatives destinades a aturar l'article 155, entomar les eleccions del 21 de desembre com un "repte democràtic", i donar continuïtat -amb un peu a Bèlgica i l'altre a Barcelona- a l'activitat governamental. Un cop acaba, torn de preguntes polèmic. Arrenca Euronews, segueix la BBC i li agafa el relleu Sky News. Estan especialment interessats en conèixer per què van triar Brussel·les, i Puigdemont respon -entre d'altres qüestions- que la seva seguretat s'ha vist "disminuïda". Això és així perquè els Mossos han retirat la major part d'escortes després del cessament forçat per Rajoy.

Els mitjans anglosaxons també pregunten als consellers si estan disposats a anar a la presó. "Estem convençuts del que hem fet", responen Ponsatí i Forn. La quarta pregunta correspon a TV3, que s'interessa per la manera com s'ha arribat a Brussel·les -Puigdemont no confirma si va anar primer a Marsella i després a la capital europea, tal com va difondre el Ministeri de l'Interior- i pel caràcter de les eleccions del 21-D. "L'Estat que va permetre el programa electoral amb el qual vam guanyar el 27-S del 2012 ara em vol empresonar per complir-lo?", es pregunta retòricament Puigdemont. Els corresponsals dels mitjans espanyols, que són molts, s'impacienten davant del fet que ja es porten quatre preguntes de les cinc fixades i encara no els toca el torn.

El fet que cap mitjà en castellà hagi pogut fer cap pregunta crispa l'ambient al final de la roda de premsa, a la qual han assistit els eurodiputats catalans i els seus equips

Per això quan l'última qüestió recau en la televisió belga hi ha un esclat de queixes, que seguiran després en privat. "Us heu equivocat", es pot escoltar en les converses posteriors a la roda de premsa. Puigdemont i els sis consellers marxen cap a fora perquè el president "té pressa", segons un portaveu consultat. No s'informa d'allà on va, ni de l'agenda dels propers dies. El Govern a l'exili ha comparegut en roda de premsa, però hi ha preguntes que encara sobrevolen l'ambient. No els acompanya cap membre dels seus equips habituals, presumiblement cessats en virtut de l'article 155, i la comitiva es redueix als eurodiputats catalans i als seus assistents.

Ells, de fet, són els encarregats d'organitzar la compareixença. Ramon Tremosa (PDECat), Josep Maria Terricabras (ERC) i Jordi Solé (també republicà) arriben mitja hora abans que els protagonistes. Saben més coses els representants dels partits que a la delegació del Govern a Brussel·les, l'única que Rajoy ha deixat amb vida després de la intervenció de l'autonomia. La sortida del president i dels consellers no és agradable: hi ha banderes espanyoles, crits a favor de la unitat d'Espanya i alguna estelada aïllada. No hi ha cap perill, però la policia decideix posar tanques i controlar l'espai. Fugir -literalment- de l'article 155 i del Carrer de la Llei -espanyola- té el seu cost.