Girauta estripa el carnet de Ciutadans després del pacte amb el PSOE per prorrogar l'estat d'alarma

L'exdiputat va ser cap de llista del partit per Barcelona al Congrés i es dona de baixa argumentat que "no van treballar per ser una frontissa"

  • Pedro Sánchez i Inés Arrimadas, en una imatge d'arxiu. -
Publicat el 05 de maig de 2020 a les 21:13
Juan Carlos Girauta deixa Ciutadans. El que va ser cap de llista del partit taronja per Barcelona a les eleccions al Congrés dels Diputats ha estripat al carnet a causa del pacte entre la formació que lidera Inés Arrimadas i el PSOE per prorrogar l'estat d'alarma.
  Tal com explica ell mateix al seu compte de Twitter, l'acord entre Ciutadans i el govern de Pedro Sánchez ha estat el detonant perquè Girauta deixi la formació després de diversos anys de militància. "No vam treballar tant per ser una frontissa", ha reblat en una piulada, criticant l'acord d'Arrimadas amb Sánchez. Cs va perdre 47 escons a les passades eleccions, amb la posterior dimissió d'Albert Rivera al capdavant del partit.

Pacte entre el PSOE i Cs

La difícil aritmètica que va investir Pedro Sánchez va camí de no superar la crisi del coronavirus. Fins a tal punt, que el president del govern espanyol ha hagut de tancar a darrera hora d'aquest dimarts un acord amb Ciutadans per poder garantir que s'aprova l'estat d'alarma. Així ho ha comunicat la Moncloa a través d'una missiva en què s'especifica que, a partir d'ara, els dos partits mantindran contactes setmanals per informar i consensuar les mesures socials i econòmiques  tant de la desescalada com més enllà de l'estat d'alarma.
 

Pedro Sánchez i Inés Arrimadas, en una imatge d'arxiu. Foto: PSOE



La gestió de l'estat d'alarma sota un comandament únic centralitzat es traduirà aquest dimecres al Congrés en la pèrdua del suport d'ERC, l'aliat català que fins ara ha contribuït en l'estabilitat de la coalició PSOE-Podem. Però també en una notòria esquerda entre la Moncloa i el PNB, a qui el govern espanyol espera retenir in extremis prometent que reforçarà la "cogovernança" amb els territoris. Per no dependre, però, del PP -que encara no ha comunicat si votarà en contra o s'abstindrà-, Sánchez s'ha assegurat l'entesa amb el partit d'Inés Arrimadas. 

En el comunicat enviat, el govern espanyol i Ciutadans també es comprometen a mantenir el diàleg per a l'adaptació dels ERTO i dels ajuts a les pimes i autònoms perquè es puguin adaptar i tenir continuïtat més enllà de l'estat d'alarma, així com les mesures de caràcter social. 

La majoria que va permetre a Sánchez ser president li retreu que se l'hagi menystingut i que hagi actuat com si tingués majoria absoluta, una crítica que, entre bambolines, també fan els comuns i davant la qual el president no ha reaccionat fins dos dies abans de la votació. Aquest dimecres, al Congrés, el govern espanyol necessita més vots afirmatius que negatius i se'ls ha acabat assegurant de la mà de Ciutadans.

Conscient del daltabaix que suposaria que caigués l'estat d'alarma, Sánchez havia activat contra rellotge tots els contactes. En privat, havia trucat a ERC -que manté inamovible el no- i el PNB, que podria canviar el emès fins ara per una abstenció. En públic, però, havia reclamat el suport a tot l'arc parlamentari i adreçat missatges -ho ha fet aquesta tarda al Senat- especialment a PP i a Ciutadans perquè facilitin el tràmit.

Els populars no han revelat si s'abstindran o votaran en contra i gestionen discrepàncies internes amb els seus barons. En tot cas, Pablo Casado ha subratllat que no serà un sí mentre des de la Moncloa malden per deixar en evidència la seva "irresponsabilitat". I el partit taronja, que han retret al president que no hagi tingut cap contacte amb ells en les últimes dues setmanes i que no tinguin pla B, han tret rèdit al paper clau dels seus deu dirigents ara que la majoria de la investidura flaqueja. 

Sigui com sigui, que el suport dels sobiranisme català, basc i gallec s'esquerdi, és l'avantsala del que pot passar a partir d'ara a l'hora de pactar els pressupostos per fer front a l'emergència i d'impulsar les mesures econòmiques i socials per combatre la crisi. No és el mateix el que el Sánchez pugui acordar amb partits com el PP o Cs, que el que pugui pactar de la mà de partits com el PNB o ERC, una tria que posarà a prova la coalició PSOE-Podem. 

[noticiadiari]2/201783[/noticiadiari]
La pressió contrarellotge de Sánchez

El líder del PSOE ha posat tota la carn a la graella en la segona sessió de control a la cambra alta des que va arrencar la pandèmia. Ha agafat l'argument utilitzat per ell i els seus ministres -també els partits que fan costat a l'executiu de coalició- i li ha posat uns decibels més d'intensitat: "L'estat d'alarma és l'únic mecanisme per salvar vides". Per què? Perquè, segons Sánchez, és la via constitucional pertinent i "imprescindible" per controlar l'epidèmia i restringir la mobilitat dels ciutadans i, d'aquesta manera, evitar contagis i rebrots. L'argumentari desplegat és que no hi ha alternativa jurídica i normativa i que, per tant, o hi ha estat d'alarma o hi haurà "caos".

De fet, per augmentar la pressió sobre la necessitat de mantenir aquest mecanisme vigent, el govern espanyol ha vinculat directament les mesures econòmiques i socials extraordinàries al manteniment de l'estat d'alarma. Si el paraigües jurídic decau, ha advertit la portaveu i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, també ho faran els decrets aprovats per ajudar a empreses i autònoms. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=odUXLi_Jb8U[/youtube]
El president espanyol, sense citar-lo directament, s'emmiralla en l'exemple de França, on l'estat d'emergència s'allargarà fins al 24 de juliol. Entra dins dels seus plans mantenir-lo durant tota la desescalada. Ell, però, ha decidit sotmetre's cada quinze dies a un plebiscit al Congrés. I és en la quarta pròrroga de l'alarma que li trontolla la majoria, després que diverses autonomies -especialment Catalunya, Galícia i Euskadi, però també algunes governades pels socialistes- s'hagin queixat de la gestió centralitzada del desconfinament i de la falta d'informació. L'executiu de Quim Torra, per exemple, insisteix que "s'ha de votar no", tal com ha verbalitzat la consellera Meritxell Budó.

ERC considera que "no hi ha marge" per canviar el vot en contra

En les últimes 24 hores, els telèfons han tret fum. Des de que la cúpula d'ERC va anunciar el vot en contra aquest dilluns, la Moncloa ha intensificat els contactes per intentar reconduir els republicans cap a l'abstenció. "L'anunci del vot negatiu ha tingut efectes. Hi ha moviments, sí", reconeixen des de la direcció republicana, que mantenen la decisió malgrat la discrepància amb el grup de Madrid. Gabriel Rufián ha intentat fer de pont entre el govern espanyol i la cúpula d'ERC, però a Calàbria ja han decidit que "no hi ha marge" en aquests moments per canviar de vot i que, en tot cas, els contactes poden servir per reconduir la situació de cara a futures pròrrogues de l'estat d'alarma.

A no ser, apunten, que Sánchez "retorni les competències" que consideren que han estat manllevades a les autonomies. No veuen tampoc suficient per replantejar el vot que s'autoritzi el desconfinament de Catalunya per regions sanitàries i no per províncies, un canvi que donen per fet. El govern espanyol, però, argumenta que no pot retornar unes potestats autonòmiques en matèria de Salut que defensa que estan intactes malgrat que les crítiques que fan referència al menysteniment de l'autogovern no és exclusiva dels independentistes catalans. La fa també el PNB, Bildu, el BNG i formacions que es mantindran fidels al , com Més País i Compromís.   

[noticiadiari]2/201796[/noticiadiari]
Junts per Catalunya (JxCat), ancorada en el vot negatiu des de fa dues setmanes, ha plantejat una reforma de l'estat d'alarma que permet a la Generalitat -i a la resta d'autonomies- liderar el desconfinament. A banda, insisteix que les ajudes econòmiques i socials als col·lectius afectats per la pandèmia no han de penjar del mecanisme d'excepcionalitat. En privat, dirigents del partits es mostren satisfets perquè consideren que han aconseguit "arrossegar" els socis de Govern cap al vot contrari.

Una fotografia de màxima debilitat

El debat al Senat, en tot cas, ha estat el preludi del que es trobarà aquest dimecres Sánchez a la cambra baixa. El to de Javier Maroto, portaveu del PP, ha mantingut la línia dura acusant l'executiu de coalició de "mentider" i de no tenir en compte les alternatives plantejades pel seu partit, com ara utilitzar el paraigua de la llei de salut pública per mantenir el confinament. Lorena Roldán, de Ciutadans, ha intentat aixecar la bandera de la moderació però ha acabat virant cap a una crítica a l'independentisme. 

Però si bé són previsibles els atacs furibunds de PP i Vox, que responsabilitzen Sánchez de les morts de l'epidèmia, més compromès serà per a la coalició que aquells de qui depèn la seva estabilitat li recordin que no tenen majoria absoluta i que ara experimenti amb una nova aritmètica. Sobretot tenint present que aquesta no és la última pròrroga que pretenen aprovar. 


[noticiadiari]2/201598[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201487[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201411[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201075[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198469[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/200939[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/197029[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198064[/noticiadiari]