Parlament 2012: 15-0. Europees 2014: 30-0. Municipals 2015: 40-0. Catalunya està vivint un "referèndum en diferit" i l'independentisme l'està guanyant clarament. La victòria del bloc CiU-ERC-CUP (1.398.099 vots, amb el 99,61% escrutat) d'aquest diumenge per sobre del bloc PSC-PP-C's (992.150) dibuixa un claríssim avantatge de l'independentisme per sobre de l'unionisme, més enllà dels missatges tremendistes que aconsegueix difondre la caverna.

Entremig dels dos blocs, els barcelonins han decidit atorgar l'alcaldia a una força que, irònicament, desitja que els catalans decideixin. Colau s'ha referit explícitament a Barcelona com a "capital de Catalunya, un poble que ha de poder decidir". Més clar, l'aigua. I després encara hi haurà qui posarà els vots a Colau i ICV al sac unionista (...i ni que ho vulguin fer, la suma es queda curta).

CiU ha aconseguit ser la força més votada, i ERC ha quedat a un pam del PSC. El PP s'ha estimbat a Badalona, on "olorava" la majoria absoluta. El PSC ha quedat reduït a un partit metropolità, en clara competència amb C's i PPP. La CUP també ha tret el nas a l'àrea metropolitana. I, a risc d'errar-me, posaria la mà al foc que la Diputació de Barcelona podrà hissar l'estelada.

El procés és un partit de tennis, i l'independentisme l'està guanyant. El 27-S té pilota de partit. Acabat aquest cicle electoral, en què el catalanisme haurà pogut demostrar la seva força, el nou president català -acompanyat de l'alcaldessa Colau- tindrà suficient autoritat moral com per plantar-se davant del nou inquilí de la Moncloa i exigir un acord a l'escocesa per ser executat durant el 2016. Això, o fins i tot Colau acabarà fent-se seva la via unilateralista. Temps al temps.