"Si tens collons, véns i m'ho dius a la cara", ha dit el president d'Extremadura. I en una sola frase ha condensat la qüestió que, des de fa tres segles, omple centenars de llibres, milers de discursos i milions de converses. José Antonio Morago té raó, no es tracta de si el TGV d'Extremadura -que només aquest any costarà 2.651 milions d'euros- és "una catàstrofe", com diu Xavier Trias, o no ho és. El que importa és si els catalans tenen "collons" o, per contra, es limiten a parlar i prou.

Dit d'una altra manera. En el fons, el que és decisiu és si Espanya veu creïble que Catalunya es pugui independitzar (allò que dèiem dels collons) o totes aquestes afirmacions dels diversos líders del catalanisme són pura xerrameca. Per ara, des de Madrid -o des de Mèrida, tant se val- consideren perfectament normal utilitzar els diners dels contribuents catalans com els doni la gana i, si convé, a costa dels serveis essencials que necessita la societat catalana. Que es queixen? Bah, no tenen collons.

El que no perceben és que Catalunya està al llindar de la resistència, i això ho canvia tot. Al capdavall, posats davant la pròpia supervivència no hi ha covards.