Avui Alícia Sánchez-Camacho ha repetit, una vegada més, que Artur Mas ha de "deixar-se de discursos independentistes" i preocupar-se per l'ocupació. La presidenta del PP català complementava així el discurs de Mariano Rajoy que aquesta tarda, mentre es passejava per Castelldefels, ha aconsellat al president de la Generalitat que tingui la creació de llocs de treball com a "única prioritat". Una cançó interpretada -amb la mateixa delectació- també pel candidat a l'alcaldia de Barcelona que aquest dilluns assegurava, des de BTV, que "a la gent normal no li preocupen les consultes independentistes, sinó la crisi".

L'esquerra espanyola ataca el catalanisme per la via, sempre exitosa, de l'igualitarisme, tot pintant un escenari -ja clàssic- ple de catalans rics i insolidaris i andalusos pobres i explotats. Però la dreta no fa ni aquest esforç i considera, pura i simplement, que qualsevol nacionalisme que no sigui l'espanyol no existeix. Quan hi ha expansió econòmica el catalanisme no interessa als catalans perquè la prioritat és el preu de la hipoteca i, quan hi ha crisi, el catalanisme no interessa als catalans perquè hi ha atur.

Personalment, no conec ningú que pel fet de signar una hipoteca o quedar-se a l'atur es torni espanyolista. Ni crec que Sánchez-Camacho, Rajoy o Fernández Díaz abandonin el seu nacionalisme quan algun dia els electors -o el partit- els deixin a l'atur. Encara que tinguin l'espanyolisme com a ofici principal.