La crisi econòmica i social està fent caure a trossos el règim polític que havia funcionat a Espanya des de finals dels anys setanta, que comença a tenir problemes greus de legitimitat política. Fa mesos que totes les mobilitzacions socials als carrers de Madrid fan evident l'aliança explícita entre el moviment del 15-M i un republicanisme emergent, que recupera la simbologia de la II República. Esquerra Unida ha estripat els pactes pels quals Santiago Carrillo i el PCE acceptaven la simbologia monàrquica i, a hores d'ara, l'esquerra més activa i connectada socialment renega de les limitacions que va imposar la transició.

Però és que, de l'altra banda, la dreta espanyola també està perdent la sensació que cal mantenir els acords implícits amb l'esquerra dels temps de Fraga i Carrillo. El PP comença a saltar-se les convencions i està revisant totes les disposicions que puguin incomodar el seu origen franquista. Tant és així que a una ciutat important com és Oviedo l'ajuntament governat pel PP i l'escissió de Cascos ha decidit, ni més ni menys, que recol·locar al seu lloc l'estàtua del tinent coronel que va entrar a la ciutat al capdavant de les tropes feixistes. El carrer dedicat, com sol passar a Espanya, allà continua.

En definitiva, Espanya torna al llenguatge de sempre, a l'enfrontament de sempre. Unes coordenades que tenen poc a veure amb les de Catalunya i que, inevitablement, acceleraran el procés d'emancipació nacional. Ni que sigui per pura supervivència política del catalanisme.