Un dels factors que més està impulsant l'evolució política de l'empresariat català és la pressió negativa que pateixen els productes i serveis que s'exporten a Espanya. Des del boicot al cava de 2005 les campanyes contra les empreses catalanes no han parat de créixer, fins el punt que només cal arribar fins a la "c" de boicot per tal que Google completi la cerca amb "boicot productos catalanes", fins i tot amb anuncis pagats per algú.

Totes les empreses que tenen alguna delegació o envien algun comercial més enllà del Cinca ho saben. Hi ha un rebuig estructural que, a més, va creixent i impregna cada cop més la societat espanyola. La catalanofòbia ha estat sempre un dels ingredients de la cultura popular espanyola i ara se li ofereix un terreny pràctic on expressar-se. Espanya ha deixat de ser un mercat propici.

Per això, i també pel desastre de l'economia espanyola, les empreses catalanes -amb les del cava al capdavant- fa anys que s'esforcen en obrir altres mercats. Ja no queda cap empresa d'aquest país que tingui confiança en una possible expansió a través del mercat espanyol.

L'estratègia dels impulsors del boicot només té sentit si el que volen és acabar de completar una gran majoria de la societat catalana per la independència. Una separació per expulsió, com reclama Jiménez losantos. En fi, tots els camins porten al mateix lloc.