Foto: Adrià Costa

Un fet és segur: enguany la manifestació independentista que cada Diada concorre el centre de Barcelona ha estat més participada que no pas les anteriors edicions. Ara bé, la polifonia d'eslògans, pancartes, capçaleres i, fins i tot, lectures de manifestos ha mantingut el costum de ser divers, distint, esfilagarsat i, a voltes, antitètic.

A dos quarts de sis d'aquesta tarda la plaça Urquinaona de la capital catalana ha fet les funcions de camp base per tal de cada expedició política organitzés el seu equip. Fins i tot, un grup de ciutadans s'ha avançat a la primera capçalera i ha inaugurat la manifestació abans de temps. L'Esquerra Independentista -CUP, CAJEI, Endavant, Maulets, CSEPC, Alerta Solidària, Coordinadora obrera sindical- com és habitual, ha disparat el tret de sortida amb una traca que ha permès a un esbart que escortava una estelada fer les primeres passes de la manifestació. Obert el pas, diferents partits, col·lectius o associacions de districtes barcelonins han travessat tota la ronda Sant Pere fins l'Arc de Triomf.

Per part d'ERC ha participat tota la plana major, tant el president sortint, Joan Puigcercós, com l'entrant, Oriol Junqueras, així com els dos candidats a encapçalar la llista dels republicans a Madrid, Alfred Bosch i Joan Ridao. Solidaritat Catalana per la Independència també ha assistit a la concentració amb una més que nombrosa representació i amb Alfons López Tena i Uriel Bertran al capdavant. Reagrupament Independentista també ha gaudit del seu espai, amb Joan Carretero dirigint la pancarta.

Destacable ha estat la pancarta d'homenatge "popular" a Heribert Barrera que amb el lema "Tenim Pressa" feia de paspartú a una altra pancarta on es mantenia viu el crit "Som una nació:Nosaltres decidim". Entremig, independentisme anarquista entonant "A les barricades"; independentistes etnicistes (Identitat Nacional) i barris de Barcelona que expressaven la seva decisió cap a l'autodeterminació, -Guinardó per la independència o Poble Sec per la independència-. De tant en tant, pancartes i rètols a favor de la immersió, ara qüestionada per la justícia espanyola.

En aquesta biosfera, la manifestació ha transcorregut tranquil·la, amb un to distès i festiu, familiar i  força popular. Públic heterogeni, moments de silenci i consignes que malgrat el pas dels anys continuen vigents. Com assegurava  un pare de família que participava per enèsima vegada a la manifestació: "aquest any som més però també hi ha més pancartes". La música independentista té el mateix final però s'interpreta de manera polifònica. I aquesta tarda s'ha escoltat un altre, que no el darrer, concert.