Cayo Lara, Jordi Miralles i Joan Herrera, en un míting a Mataró. Foto: EUiA.Tres partits sobirans: Izquierda Unida (IU), Proyecto Equo i Iniciativa per Catalunya Verds ( ICV ). Dues estratègies diferents: llista pròpia o coalició electoral. Un objectiu: obtenir el màxim de representants possibles a les eleccions espanyoles del 20-N per a evitar una més que possible victòria del PP. Mirar de quadrar tot aquest sudoku és l'objectiu que s'ha proposat ICV d'aquí a mitjan setembre, per bé que IU i Equo no acaben de tenir clar si hi volen jugar.
El nou partit verd espanyol, Equo, aspira a ser la revelació de les properes eleccions i s'ha proposat recollir bona part del malestar del votant d'esquerres, tant del del PSOE com del d'IU. Tot amb tot, no deixa de ser un partit incògnita, apunten fonts d'ICV a Nació Digital, atès que encara no s'ha presentat a cap comici i que cap enquesta electoral pràcticament ni el contempla.
Izquierda Unida, per la seva banda, formalment explica que ha obert un procés de diàleg amb d'altres forces d'esquerres situades al marge del PSOE, entre les quals inclou Equo i Izquierda Anticapitalista, per mirar de bastir un front comú per al 20-N. Però, a la pràctica, la coordinadora d'Esquerra Unida al País Valencià (EUPV), Marga Sanz, aquest mateix dissabte ja ha desmentit rotundament cap "possible pacte" amb la Coalició Compromís, identificada en bona mesura amb Equo.
Des d'Equo també descarten de ple cap possible coalició amb Izquierda Unida. "No tenim cap relació amb la formació de Cayo Lara", apunten fonts del nou partit. Els verds es veuen forts al País Valencià, les Illes, Andalusia i Múrcia, i creuen que a Madrid també poden fer-hi un bon paper.
Equo i Catalunya
Des d'Equo -formació reconeguda pel Partit Verd Europeu, com ICV- es tenia l' esperança que ICV decidís compartir el seu projecte polític, com ja ho han fet Iniciativa del Poble Valencià (IpV), Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià (Els Verds-EEPV) i IniciativaVerds de les Illes. Però ICV ja ha anunciat que no pensa casar-se ni amb IU ni amb Equo. ICV és un partit sobirà amb implantació a Catalunya, i aquí forma coalició amb el referent català d'IU, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), en el que seria una fusió de les esferes verda i post-comunista que a Espanya encaren Equo i IU, o que al País Valencià encarnen IpV i EUPV.
Atenent a aquesta posició, Equo té clar que no mirarà d'articular cap llista pròpia a Catalunya, entre d'altres motius perquè la legalitat verda europea prohibeix la intromissió d'un partit verd en aquells territoris on ja n'hi ha un altre d'implantat.
Amb aquesta premissa clara, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, és partidari que "l'experiència catalana" de la coalició ICV-EUiA s'estengui arreu de l'Estat espanyol. "A nosaltres ens agradaria que una experiència com la catalana es pogués extrapolar a la resta de l'Estat, on les forces polítiques d'esquerres, ecologistes i amb sensibilitats semblants a les nostres poguessin concórrer sota un mateix paraigua", ha afirmat en declaracions a l'ACN. El secretari general d'ICV considera que formacions com IU, el PSM, Equo, Compromís o la Chunta Aragonesista serien les candidates a "sumar forces" i formar part d'aquesta coalició estatal inspirada en el model d'ICV-EUiA.
"Les declaracions d'Herrera són això, desitjos expressats per Herrera", afirmen des d'Equo, una contundència similar a l'exhibida per Marga Sanz a València, negant cap possible acord amb Compromís. De fet, tan EUPV com Compromís valoren molt positivament el fet d'haver concorregut per separat a les últimes eleccions a les Corts Valencianes, perquè ambdós van obtenir grup parlamentari propi. Des d'ICV-EUiA, en canvi, es recorda l'experiència catalana del 1999, quan Iniciativa i EUiA van concórrer als comicis per separat "i pel camí es van perdre vots que ja haguessin possibilitat llavors un govern d'esquerres". "És millor anar junts que separats", assegura l'entorn de Joan Herrera. "És més: Equo arrossegarà prou votants?", es pregunten els ecosocialistes catalans.
Grup parlamentari compartit
Si les tres formacions acaben presentant-se a les eleccions per separat, s'haurà de veure si cap d'elles obté els cinc diputats necessaris com per a formar grup parlamentari propi. En les últimes eleccions, IU només va aconseguir un diputat per Madrid, i ICV un altre per Barcelona.
De cara a la futura legislatura, és una incògnita saber si IU, Equo o ICV aconseguiran per si sols els cinc diputats necessaris per a formar grup propi. Si es donés aquest cas, hi ha sobre la taula la proposta de bastir, llavors, un grup parlamentari conjunt roig-verd, per bé que totes les parts coincideixen en afirmar que ara per ara això és "política-ficció". Ara bé, ICV reconeix que aquesta possibilitat reforça la seva defensa d'unitat prèvia als comicis.
Un altre escenari que contempla la direcció federal d'IU és que l'exemple d'ICV-EUiA s'estengui a aquelles circumscripcions on una i altra força no mantenen una confrontació tan marcada com la que es viu al País Valencià o les Illes, però Iniciativa veu poc factible de cara a l'electorat "un pacte IU-Equo a Cantàbria, per exemple, i no pas al País Valencià".
Sigui d'una manera o de l'altra, a nivell estatal tots tres actors estan mirant de resoldre el trencaclosques el més aviat possible per saber amb quines forces emprenen la cursa electoral. A Catalunya, ICV i EUiA ja l'han resolt.
