Aquesta setmana el president Montilla tocava les trompetes de l’apocal•lipsi advertint d’una possible fractura social si l’efervescència independentista continua.  Potser algú li hauria de dir que la fractura social es produirà si no convoca eleccions aviat, però això ja són figues d’un altre paner.

Montilla afirmava amb convicció que no sabia què era el dret a decidir, mentre els periodistes de la Santa Mare de la Corporació parlaven d’un “augment dels nacionalismes”(?). Això dels mitjans públics algun dia algú haurà de respondre i expiar els seus pecats.

Montilla és l’únic coherent de tota la colla – com el PP i Ciutadans-. Ell no va anar a Arenys de Munt  aviat farà un any. No ha demanat mai cap referèndum. Però els altres tampoc no el demanaven, com es pot comprovar en els programes electorals que Nació Digital publica avui en un reportatge.

A Arenys, s’hi va passejar en Puigcercós- amb bronca tavernària inclosa- , Carretero, i com no, dos dels integrants de la terna solidària: Bertran i López Tena. Ni ells mateixos imaginaven, ni farts de vi, que un referèndum sobre l’encaix de Catalunya amb Espanya articularia la propera campanya electoral al Parlament. Fins i tot els excomunistes vegetarians han picat. Sia com sia, la independència, malgrat els polítics, ja ha guanyat.