ERC insistirà en la via del diàleg i la negociació per buscar una solució política per a Catalunya. Els republicans han iniciat formalment un procés de debat intern per certificar el nou discurs i que concretarà el document de la conferència nacional d'abans de l'estiu, avalat massivament per les bases i que ja dibuixava un gir per deixar com a opció secundària el retorna a la unilateralitat i la desobediència. Llavors no hi van poder participar amb una intensitat elevada, però ara són precisament Oriol Junqueras i Raül Romeva els que, des de la presó, han posat les bases per acabar de certificar el viratge republicà.

Fonts del partit expliquen que, especialment des del trasllat a la presó de Lledoners, l'exvicepresident català i l'exconseller han estat actius a l'hora de rebre altres dirigents del partit, així com representants d'entitats, sindicats i associacions diverses, i pensant cap a on hauria d'avançar el procés per a la implementació de la República. Unes trobades que els hauria permès pensar una estratègia orientada a fer realitat el nou mantra republicà conforme cal augmentar la majoria social i guanyar múscul per encarar un futur nou embat amb l'Estat. Miren especialment cap a l'entorn dels comuns per aconseguir fer de "l'esperit del 3-O" -una vaga general amb un suport molt hegemònic- un bloc republicà nítid i estable.

Les seves reflexions s'han plasmat negre sobre blanc i aquest dilluns les ha començat a debatre l'executiva d'ERC en una llarga reunió. El primer pas d'un diàleg que desembocarà en un document final que, en principi, haurà de certificar un consell nacional extraordinari. Entre les persones que ja haurien plasmat el seu segell en la nova estratègia dels republicans és la seva secretària general, Marta Rovira, exiliada a Suïssa.

En línia amb Torra

Aquest debat intern s'ha engegat precisament el dia abans de la conferència de Quim Torra d'aquest dimarts que dibuixarà les bases del full de ruta del Govern. No és casualitat, ja que ERC volia simbolitzar que ja portava treballant en aquesta qüestió des de feia setmanes, però les mateixes fonts assenyalen que no volen contraposar-se ni marcar el camí al president català, ja que subratllen que l'aposta per al diàleg i per intentar un nou referèndum és compartida, tal com esperen que s'evidenciï durant la conferència. Torra, de fet, n'ha afinat amb els membres del Govern i, en especial, amb el seu vicepresident, el republicà Pere Aragonès, les línies mestres.

Segons l'estratègia de Junqueras i Romeva, a l'independentisme li cal més múscul i aconseguir homogeneïtzar el seu suport arreu del país, per evitar "que hi hagi forats negres al territori", en especial a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Aquests deures que posen requeriran inevitablement que els tempos del procés s'allarguin, per bé que fonts properes als dos dirigents defensen que és preferible trigar més però assolir l'objectiu que deixar-se vèncer per les presses i entrebancar.

A la recerca del 80%

Les bases del nou discurs passaran per acostar-se a l'entorn dels comuns -no només el seu sector sobiranista, també les associacions i sindicats d'espais propers- apel·lant a les polítiques socials, a la lluita antirrepressiva contra el judici de l'1-O, i al referèndum, el dret a decidir i el vot. Aquells elements que comparteixen bona part dels partidaris de l'autodeterminació, el famós 70%-80% a què apel·len des de la sala de màquines d'ERC, i tal com ha admès aquest dilluns la seva portaveu, Marta Vilalta.

"Ja no volem ser hegemònics entre els més independentistes, sinó referent del centre-esquerra ampli sobiranista, dels partidaris de l'autodeterminació", resumeix un dirigent del partit, que no vol deixar-se influir per aquells sectors més convençuts i que reclamen concrecions a curt termini sobre la República. Trencar el frontisme -que amenaça amb derivar en xocs, per exemple, amb la qüestió dels llaços grocs- i guanyar nous aliats és una obsessió per a Junqueras i Romeva. En aquesta línia, el president d'ERC ha publicat un article a El Periódico en què recrimina les crítiques a aquells que no comparteixen l'estratègia independentista dura i cita dirigents dels comuns i personalitats properes com a referències del públic a qui cal seduir. No en va, el text es titula "Oda a l'amistat".