Junqueras, aquesta nit a Manresa. Foto: QS/NDGairebé tocaven les onze quan el president d'ERC, Oriol Junqueras, tancava l'acte Votar és Democràcia, a Manresa, i aprofitava per presentar el seu candidat a l'alcaldia de la capital del Bages, en Pere Cullell. En un tri-discurs, -n'ha hagut un pels que no havien pogut entrar al Teatre Kursaal- Junqueras ha dibuixat el minut i resultat del procés i ha aprofitat l'avinentesa per deixar clares les que considera que són les coordenades del nou discurs independentista.
Optimisme responsable
Junqueras ha venut optimisme. Ara bé, ho ha fet com recomana l'autoritat amb la beguda, amb moderació. De fet, amb responsabilitat. “Mai no havíem estat tan aprop, la victòria és tan propera, que és possible”, ha sentenciat. Ara bé també ha volgut deixar clar que precisament per aquesta esperança, el que resta de trajecte necessita d'un plus de meticulositat. “Tenim una responsabilitat especial, si en el moment que ho tenim més fàcil no ho aconseguim, l'esforç d'aquells que ens hauran precedit haurà servit de ben poc”, ha insistit Junqueras.
Per això, Junqueras ha revisat Gramsci i el seu discurs de l'hegemonia. Així que l'ha posat en la Catalunya del 2014 i ha demanat a un auditori extremadament silenciós construir un evangeli de “majories”. És a dir, un discurs que podria signar des d'un sindicalista a un desemparat votant del pujolisme socialcristià.
“Ni els pressupostos públics són infinits ni tots els empresaris són curts de mires i tenim l'obligació de protegir i socórrer a qui ho està passant malament”, ha raonat Junqueras per incidir en la necessitat d'un “discurs de majories” que enforteixi els favorables a la Catalunya estat. Comptat i debatut, Junqueras ha gravat a foc que l'independentisme o és de centre, o no serà. Una idea que el líder d'ERC ha admès que no sempre és “ben rebuda”.
L'adversari
Així mateix, Junqueras no ha obviat que malgrat la majoria sòlida del país que vol la independència al davant no hi ha un adversari pusil·lànime disposat a empassar-se qualsevol desafiament. “Hi ha hagut molt poder que ha treballat incansablement perquè nosaltres no estiguéssim aquí, per esborrar-nos, per fer-nos desaparèixer i perquè no fóssim allò que tenim dret a ser: el que ens dóna la gana. I allà on no ens esperava hem arribat”, ha clamat amb contundència controlada.
Per això ha exigit aprofitar la “fam de justícia i la set de llibertat” que també comparteixen aquells que “van venir d'Extremadura o Andalusia, els nostres pares o avis, cunyats o cosins, no només per una emigració econòmica sinó també per un exili polític”. “Allò que ens legitima és que allò que fem és pensant en tothom i si és així, guanyarem”, ha conclòs.
