25
de març
de
2021, 19:20
Actualitzat:
26
de març,
11:03h
La direcció executiva de Junts ha acordat aquesta tarda, en una reunió telemàtica, que els 32 diputats de la formació s'abstinguin en la primera votació de la investidura de Pere Aragonès. A la pràctica, l'abstenció servirà per impedir que el candidat d'ERC sigui escollit president de la Generalitat. Els vots de la formació de Carles Puigdemont són indispensables perquè Aragonès aterri a Palau, de manera que els republicans -que aquest dijous han certificat el suport de la CUP a la investidura- hauran d'esperar. La prioritat de Junts és acabar de perfilar un acord en "dies o setmanes" amb una nova fita en el calendari: la segona votació de la investidura, prevista per dimarts i en la qual Aragonès continuarà necessitant el vot afirmatiu dels de Puigdemont. En l'executiva d'aquest dijous, segons fonts consultades per NacióDigital, hi ha hagut "debat intern" sobre quina era la millor opció i, finalment, s'ha optat per l'abstenció "en primera volta".
En un comunicat, la formació de Puigdemont fa servir aquest argument per justificar la decisió: "El balanç d'aquestes trobades és que no s'ha pogut arribar a cap acord de legislatura que garanteixi un govern estable que permeti sortir de la crisi social i econòmica que pateix Catalunya i que, a la vegada, implementi el mandat de les eleccions del 14-F, en què l'independentisme va superar per primer cop a la història el 52% dels vots". Camí obert, per tant, per una negociació al límit de la segona volta, que influirà de forma decisiva en el debat que arrencarà aquest divendres al Parlament. Aragonès ja sap que haurà d'esperar i convèncer Junts de cara a dimarts vinent.
El clima de les negociacions d'aquest dijous no ha registrat novetats i, de fet, no s'ha celebrat cap trobada entre els equips de Junts i ERC, com detallen diverses fonts a aquest diari. En la línia del que ja va desgranar Jordi Sànchez en la conferència d'aquest dimarts, se situa en els propers "dies o setmanes" un acord amb ERC. Les converses es van centrar en la jornada de dijous en el paper del Consell per la República, un organisme que lidera l'expresident de la Generalitat des de Waterloo i al qual aspira a situar com a direcció estratègica del procés. Els republicans i la CUP, en canvi, consignen en l'acord la creació d'un espai de debat estratègic "fora del focus". Es tractaria, en aquest sentit, d'un organisme amb cinc cadires per a Junts, ERC -que dijous va entregar una proposta de dues pàgines per "reformular" el Consell-, els anticapitalistes, l'ANC i Òmnium Cultural destinat a preparar el diàleg amb l'Estat i el nou "embat".
Aquest nou embat "amb forma de referèndum", tal com van detallar els republicans a l'hora de fer públic el preacord amb la CUP, és un dels aspectes que també s'han de tractar en la recta final de negociacions entre ERC i Junts. Sànchez, en la conferència, va llegir fragments del llibre d'Oriol Junqueras i Marta Rovira -Tornarem a vèncer- en el qual defensen l'acumulació de forces per, si l'Estat es tanca en banda, recuperar la unilateralitat. La prioritat de Junts és disposar d'un acord "estable" que superi les "malfiances" de l'anterior legislatura, amb un Govern que no sigui un "Vietnam" ni un "Dragon Khan". En essència, millorar els mecanismes que van naufragar des del 2017.
L'acord entre els de Junqueras i la CUP estableix el 2023 com a data límit per donar marge a la taula de diàleg, un mecanisme cap al qual Junts ha expressat escepticisme des del primer moment malgrat que s'hi va implicar el febrer de l'any passat, quan va insistir en liderar la primera trobada sota la presidència de Quim Torra. El partit de Puigdemont va oferir "lleialtat" en l'estratègia buscar l'entesa amb Madrid, però al mateix temps és partidari de traduir en accions concretes que l'independentisme hagi superat el 52% dels vots. Junts, sota la batuta de Laura Borràs, va incorporar en el programa electoral l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència.
La decisió d'abstenir-se s'ha pres malgrat les pressions rebudes aquest matí per ERC i la CUP. "Hi som a temps", ha expressat la portaveu dels republicans al Parlament, Marta Vilalta. "Tenen la responsabilitat de sumar-se a l'acord si es volen posar al servei del país", ha assenyalat Eulàlia Reguant, diputada dels anticapitalistes. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ja ha assumit en una entrevista al programa El Matí de Catalunya Ràdio que la investidura podria no resoldre's ni tan sols dimarts de la setmana vinent, quan previsiblement es farà la segona votació sobre Aragonès. Els propers dies tornaran a ser de reunions intenses amb el paper de Puigdemont -com a president del Consell per la República i líder de l'estratègia exterior- al centre del debat.
Debat intern
La posició de Junts va ser resumida per Sànchez en la conferència, que va intentar resumir tots els preceptes que el partit ha anat desgranant en les negociacions. "Hem intentat ser transparents", reflexionen els últims dies fonts del partit, que celebren la "discreció" de les converses com a divisa per intentar que la pugna per la investidura i l'estabilitat de la legislatura derivessin en discrepàncies públiques com les que han protagonitzat en l'última legislatura. També és cert, a banda, que dins de Junts la posició no és monolítica sobre la conveniència d'investir Aragonès, encara menys amb un programa que dota de dos anys de marge el diàleg amb l'Estat. Aquestes visions s'han contraposat en l'executiva abans de decidir apostar per l'abstenció.
En aquest sentit, sectors de la formació expressen dubtes sobre el contingut subscrit per ERC i la CUP, perquè el veuen allunyat de la consecució de la independència. Joan Canadell, número tres a les eleccions del 14-F, va qüestionar públicament l'entesa, i altres dirigents la qualifiquen en privat d'autonomista. També hi ha veus, en tot cas, que defensen investir Aragonès en un termini de temps més aviat breu per poder formar Govern. El disseny de l'executiu no està tancat, ni molt menys: encara no s'ha posat damunt la taula en les trobades entre negociadors. Malgrat tot, fonts coneixedores de les converses insisteixen que no serà un "escull" com el full de ruta i la coordinació del procés. Les travesses sobre noms fa setmanes que circulen.
És aquí on apareix el nom d'Elsa Artadi com a dona forta de Junts al Govern, i també incorporacions de l'estil Laura Vilagrà -Presidència- i Roger Torrent, que entrarà a l'executiu després del seu pas com a president del Parlament. Els terminis marquen que Aragonès, en el moment de ser investit per la cambra, disposa de cinc dies hàbils per prendre possessió del càrrec. En cas de ser escollit dimarts -sempre i quan Junts viri cap al vot afirmatiu-, la presa de possessió podria ser la setmana vinent. En tot cas, la seva idea és que, immediatament després de Setmana Santa, el Govern es posi a funcionar.
En un comunicat, la formació de Puigdemont fa servir aquest argument per justificar la decisió: "El balanç d'aquestes trobades és que no s'ha pogut arribar a cap acord de legislatura que garanteixi un govern estable que permeti sortir de la crisi social i econòmica que pateix Catalunya i que, a la vegada, implementi el mandat de les eleccions del 14-F, en què l'independentisme va superar per primer cop a la història el 52% dels vots". Camí obert, per tant, per una negociació al límit de la segona volta, que influirà de forma decisiva en el debat que arrencarà aquest divendres al Parlament. Aragonès ja sap que haurà d'esperar i convèncer Junts de cara a dimarts vinent.
El clima de les negociacions d'aquest dijous no ha registrat novetats i, de fet, no s'ha celebrat cap trobada entre els equips de Junts i ERC, com detallen diverses fonts a aquest diari. En la línia del que ja va desgranar Jordi Sànchez en la conferència d'aquest dimarts, se situa en els propers "dies o setmanes" un acord amb ERC. Les converses es van centrar en la jornada de dijous en el paper del Consell per la República, un organisme que lidera l'expresident de la Generalitat des de Waterloo i al qual aspira a situar com a direcció estratègica del procés. Els republicans i la CUP, en canvi, consignen en l'acord la creació d'un espai de debat estratègic "fora del focus". Es tractaria, en aquest sentit, d'un organisme amb cinc cadires per a Junts, ERC -que dijous va entregar una proposta de dues pàgines per "reformular" el Consell-, els anticapitalistes, l'ANC i Òmnium Cultural destinat a preparar el diàleg amb l'Estat i el nou "embat".
Aquest nou embat "amb forma de referèndum", tal com van detallar els republicans a l'hora de fer públic el preacord amb la CUP, és un dels aspectes que també s'han de tractar en la recta final de negociacions entre ERC i Junts. Sànchez, en la conferència, va llegir fragments del llibre d'Oriol Junqueras i Marta Rovira -Tornarem a vèncer- en el qual defensen l'acumulació de forces per, si l'Estat es tanca en banda, recuperar la unilateralitat. La prioritat de Junts és disposar d'un acord "estable" que superi les "malfiances" de l'anterior legislatura, amb un Govern que no sigui un "Vietnam" ni un "Dragon Khan". En essència, millorar els mecanismes que van naufragar des del 2017.
L'acord entre els de Junqueras i la CUP estableix el 2023 com a data límit per donar marge a la taula de diàleg, un mecanisme cap al qual Junts ha expressat escepticisme des del primer moment malgrat que s'hi va implicar el febrer de l'any passat, quan va insistir en liderar la primera trobada sota la presidència de Quim Torra. El partit de Puigdemont va oferir "lleialtat" en l'estratègia buscar l'entesa amb Madrid, però al mateix temps és partidari de traduir en accions concretes que l'independentisme hagi superat el 52% dels vots. Junts, sota la batuta de Laura Borràs, va incorporar en el programa electoral l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència.
La decisió d'abstenir-se s'ha pres malgrat les pressions rebudes aquest matí per ERC i la CUP. "Hi som a temps", ha expressat la portaveu dels republicans al Parlament, Marta Vilalta. "Tenen la responsabilitat de sumar-se a l'acord si es volen posar al servei del país", ha assenyalat Eulàlia Reguant, diputada dels anticapitalistes. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ja ha assumit en una entrevista al programa El Matí de Catalunya Ràdio que la investidura podria no resoldre's ni tan sols dimarts de la setmana vinent, quan previsiblement es farà la segona votació sobre Aragonès. Els propers dies tornaran a ser de reunions intenses amb el paper de Puigdemont -com a president del Consell per la República i líder de l'estratègia exterior- al centre del debat.
Debat intern
La posició de Junts va ser resumida per Sànchez en la conferència, que va intentar resumir tots els preceptes que el partit ha anat desgranant en les negociacions. "Hem intentat ser transparents", reflexionen els últims dies fonts del partit, que celebren la "discreció" de les converses com a divisa per intentar que la pugna per la investidura i l'estabilitat de la legislatura derivessin en discrepàncies públiques com les que han protagonitzat en l'última legislatura. També és cert, a banda, que dins de Junts la posició no és monolítica sobre la conveniència d'investir Aragonès, encara menys amb un programa que dota de dos anys de marge el diàleg amb l'Estat. Aquestes visions s'han contraposat en l'executiva abans de decidir apostar per l'abstenció.
En aquest sentit, sectors de la formació expressen dubtes sobre el contingut subscrit per ERC i la CUP, perquè el veuen allunyat de la consecució de la independència. Joan Canadell, número tres a les eleccions del 14-F, va qüestionar públicament l'entesa, i altres dirigents la qualifiquen en privat d'autonomista. També hi ha veus, en tot cas, que defensen investir Aragonès en un termini de temps més aviat breu per poder formar Govern. El disseny de l'executiu no està tancat, ni molt menys: encara no s'ha posat damunt la taula en les trobades entre negociadors. Malgrat tot, fonts coneixedores de les converses insisteixen que no serà un "escull" com el full de ruta i la coordinació del procés. Les travesses sobre noms fa setmanes que circulen.
És aquí on apareix el nom d'Elsa Artadi com a dona forta de Junts al Govern, i també incorporacions de l'estil Laura Vilagrà -Presidència- i Roger Torrent, que entrarà a l'executiu després del seu pas com a president del Parlament. Els terminis marquen que Aragonès, en el moment de ser investit per la cambra, disposa de cinc dies hàbils per prendre possessió del càrrec. En cas de ser escollit dimarts -sempre i quan Junts viri cap al vot afirmatiu-, la presa de possessió podria ser la setmana vinent. En tot cas, la seva idea és que, immediatament després de Setmana Santa, el Govern es posi a funcionar.