22
de novembre
de
2021, 11:00
Actualitzat:
11:07h
El diputat de la CUP i secretari de la mesa del Parlament, Pau Juvillà, s'ha assegut aquest dilluns al banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acusat d'un delicte de desobediència. El cupaire, que s'enfronta a vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 1.440 euros per no haver retirat uns llaços grocs de la Paeria quan era regidor l'abril de 2019, ha dit davant del tribunal que l'ordre de la junta electoral vulnerava la seva llibertat ideològica i que obeir-la implicava "autocensurar-se". Així, ha dit que els llaços grocs no són "símbols partidistes", com sosté l'organisme electoral, sinó símbols "àmpliament compartits".
Segons el relat de la fiscal Marta Viñuales, Juvillà va ser requerit personalment per la Junta Electoral de Lleida, arran d'una denúncia de Ciutadans, perquè retirés els llaços grocs en un termini de 12 hores, en compliment de l'acord que prohibia col·locar "símbols partidistes" en edificis públics durant els períodes electorals. Les eleccions espanyoles s'havien de celebrar el 28 d'abril i era un moment de certa intensitat perquè s'estava celebrant el judici de l'1-O al Tribunal Suprem i alguns dels presos polític es presentaven en aquells comicis. El 10 d'abril, es va tornar a ordenar a Juvillà la retirada dels llaços, que va tornar a desobeir. Tres dies després, els Mossos es van encarregar d'executar l'ordre de la Junta Electoral per ordre del jutjat d'instrucció 3 de Lleida.
Juvillà explicava aquest cap de setmana a NacióDigital que afronta la vista tranquil, convençut que va fer el que havia de fer, però conscient que els precedents no conviden a l'optimisme. El mateix TSJC ja va inhabilitar el president Quim Torra per la pancarta pels presos polítics al Palau de la Generalitat. "No contemplo la possibilitat de ser inhabilitat, però si passa farem el que sigui millor col·lectivament per a la nostra lluita", explica Juvillà. Desobediència? "La desobediència ha de ser col·lectiva, forta i potent, i hem de veure quina és la millor manera per fer-ho. No volem crear màrtirs", diu el diputat cupaire. En cas de sentència condemnatòria al TSJC, encara es podrà recorrer en última instància al Tribunal Suprem.
Uns minuts d'unitat independentista
A les portes del TSJC, Juvillà ha agraït el suport rebut per part de tot l'independentisme, als seus companys de Lleida i al seu advocat Carles López. El diputat ha reivindicat la llibertat de protesta contra una situació "injusta". "És just que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur, que al Parlament s'hi pugui debatre de tot i que puguem exercir el nostre dret de protesta. L'Estat considera que allò que és just és delicte i porta associades penes de multa, presó i inhabilitació", ha dit Juvillà. L'abril de 2019, el regidor va decidir "no fer-se enrere" i ha acusat la JEC de voler "invisibilitzar" els llaços grocs.
"La neutralitat de l'espai públic no és invisibilitzar la protesta, sinó acollir la pluralitat de reivindicacions. Vam decidir col·lectivament mantenir els llaços grocs i no callar", ha insistit Juvillà, que ha assegurat també que la possible inhabilitació -els precedents en aquets sentit no conviden a l'optimisme- no es combat amb "màrtirs ni gent que s'immoli". Per això, ha dit el diputat, cal que darrere de cada persona condemnada n'hi hagi centenaras que desobeeixin. Abans d'entrar, els diputats de la CUP al Parlament s'han fotografiat junts a les escales del TSJC.
Més de 1.500 persones li han donat suport a través d'un manifest i des de primera hora s'han concentrat representants dels partits independentistes al Palau de Justícia per fer costat al diputat de la CUP el dia que també es fa al Parlament el debat a la totalitat dels pressupostos del Govern. Representants de Junts, com Ramon Tremosa o Josep Rius, d'ERC, com Oriol Junqueras i Marta Vilalta, i bona part dels diputats de la CUP al Parlament han fet costat a Juvillà abans d'entrar al tribunal. Les discrepàncies de les últimes hores pels pressupostos s'han esvaït durant uns minuts per denunciar la repressió de l'Estat. La concentració de suport ha comptat amb una actuació del grup Ginestà.
L'activista i exdiputada de la CUP Gabriela Serra ha dit que vol donar suport a Juvillà perquè és "un revolucionari" i ha dit que la justícia a l'estat espanyol "brilla per la seva absència". "El que els molesta no són els llaços, el que els molesta és que no només siguem rebels, sinó que som revolucionaris. Diem no perquè volem una altra cosa", ha explicat, i ha insistit que no són desobedients, sinó "obedients amb el compromís revolucionari". "Això és el que no els agrada i no volen", ha afirmat.
L'advocada d'Alerta Solidària Eva Pous ha dit que la "neutralitat de l'espai públic" vol dir "silenciar la dissidència" i ha reivindicat la desobediència com una "obligació" davant les limitacions de drets que viu Catalunya. "La desobediència ens ha permès avançar i conquerir drets, i per tant desobeint totes les normes que ens limitin", ha insistit. Pous ha dit que el judici a Juvillà "no és una excepció" i ha recordat que aquest dijous arrenca els judici als 7 del 30 de gener, acusats per les protestes durant la inhabilitació fallida de Carles Puigdemont. "És una vergonya el paper que ha jugat la Generalitat en aquesta causa", ha dit.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha denunciat la repressió de la Junta Electoral i ha enviat el suport de l'entitat a Juvillà. "Mentre ells van reprimint, el procés d'autodeterminació s'estanca i no avança", ha dit, i ha criticat les "misèries partidistes". "Cal fer un esforç el més gran possible pel consens, i no sé si tothom l'ha fet amb prou intensitat", ha dit, i ha assegurat que calen "sacrificis i esforços de generositat". "Malgrat el que pugui passar avui al Parlament, no defallirem per continuar fer avançant i culminar el procés", ha reblat.
Per tancar l'acte, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha celebrat la "transversalitat" que avui s'ha reunit per donar suport a Juvillà. Cuixart ha dit que bona part de la ciutadania ja no reconeix l'autoritat dels tribunals espanyols i ha demanat "convertir el poder de l'1-O i el 3-O en força". "Els ciutadans i les institucions tenim un repte majúscul i per això emplacem a la societat a formar-nos en la lluita no violenta", ha insistit. El president d'Òmnium ha assegurat que el límit de l'independentisme no pot ser la presó, l'exili o les amenaces de violència i ha demanat una estratègia jurídica que passi per "acusar l'Estat". "No ens hem de defensar de res, hem d'obligar l'Estat a discutir sobre el fons de la qüestió", ha dit, i ha insistit que per "tornar-ho a fer" s'ha de fer "millor" i "junts".
Respondre a una inhabilitació, assignatura pendent
Falten mesos perquè hi hagi sentència ferma i no sé sap encara si serà condemnatòria. En cas d'inhabilitació, però, Juvillà perdrà l'acta de diputat. No seria la primera vegada -i molt probablement tampoc l'última- que un tribunal retira l'escó a un parlamentari o prohibeix que exerceixi les seves funcions i l'independentisme té com a assignatura pendent travar una estratègia conjunta per donar-hi resposta. Les discrepàncies entre ERC, Junts i la CUP es van fer evidents amb la investidura del president Carles Puigdemont el 30 de gener de 2018 -les protestes d'aquell dia arriben a judici aquest dijous- i també amb la inhabilitació dels diputats independentistes empresonats o de Quim Torra l'any 2019. La mesa del Parlament va estar al punt de mira.
Quina resposta hi donaria, ara, l'independentisme? L'actual mesa, presidida per Laura Borràs, que va ser molt crítica amb el seu predecessor Roger Torrent, està compromesa amb la defensa dels drets dels diputats. Així s'ha vist en el cas de Lluís Puig, exiliat a Bèlgica però que pot exercir el vot delegat malgrat les reticències dels partits espanyolistes. Juvillà confia que, arribat el cas, la mesa protegeixi el seu escó i també assegura que hi ha entesa entre ERC, Junts i la CUP sobre com actuar en defensa dels diputats perseguits pels tribunals. "Vull pensar que aquesta legislatura hi haurà unitat en la resposta a aquestes situacions, de tot se n'aprèn", diu. Per això, però, encara falta temps.
Segons el relat de la fiscal Marta Viñuales, Juvillà va ser requerit personalment per la Junta Electoral de Lleida, arran d'una denúncia de Ciutadans, perquè retirés els llaços grocs en un termini de 12 hores, en compliment de l'acord que prohibia col·locar "símbols partidistes" en edificis públics durant els períodes electorals. Les eleccions espanyoles s'havien de celebrar el 28 d'abril i era un moment de certa intensitat perquè s'estava celebrant el judici de l'1-O al Tribunal Suprem i alguns dels presos polític es presentaven en aquells comicis. El 10 d'abril, es va tornar a ordenar a Juvillà la retirada dels llaços, que va tornar a desobeir. Tres dies després, els Mossos es van encarregar d'executar l'ordre de la Junta Electoral per ordre del jutjat d'instrucció 3 de Lleida.
Juvillà explicava aquest cap de setmana a NacióDigital que afronta la vista tranquil, convençut que va fer el que havia de fer, però conscient que els precedents no conviden a l'optimisme. El mateix TSJC ja va inhabilitar el president Quim Torra per la pancarta pels presos polítics al Palau de la Generalitat. "No contemplo la possibilitat de ser inhabilitat, però si passa farem el que sigui millor col·lectivament per a la nostra lluita", explica Juvillà. Desobediència? "La desobediència ha de ser col·lectiva, forta i potent, i hem de veure quina és la millor manera per fer-ho. No volem crear màrtirs", diu el diputat cupaire. En cas de sentència condemnatòria al TSJC, encara es podrà recorrer en última instància al Tribunal Suprem.
Uns minuts d'unitat independentista
A les portes del TSJC, Juvillà ha agraït el suport rebut per part de tot l'independentisme, als seus companys de Lleida i al seu advocat Carles López. El diputat ha reivindicat la llibertat de protesta contra una situació "injusta". "És just que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur, que al Parlament s'hi pugui debatre de tot i que puguem exercir el nostre dret de protesta. L'Estat considera que allò que és just és delicte i porta associades penes de multa, presó i inhabilitació", ha dit Juvillà. L'abril de 2019, el regidor va decidir "no fer-se enrere" i ha acusat la JEC de voler "invisibilitzar" els llaços grocs.
"La neutralitat de l'espai públic no és invisibilitzar la protesta, sinó acollir la pluralitat de reivindicacions. Vam decidir col·lectivament mantenir els llaços grocs i no callar", ha insistit Juvillà, que ha assegurat també que la possible inhabilitació -els precedents en aquets sentit no conviden a l'optimisme- no es combat amb "màrtirs ni gent que s'immoli". Per això, ha dit el diputat, cal que darrere de cada persona condemnada n'hi hagi centenaras que desobeeixin. Abans d'entrar, els diputats de la CUP al Parlament s'han fotografiat junts a les escales del TSJC.
En directe | Pau Juvillà entra al TSJC. La Fiscalia li demana 8 mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència
— NacióPolítica (@naciopolitica) November 22, 2021
Informa @bernatsurrocahttps://t.co/59jNAGWPm7pic.twitter.com/pNTxXGfgZA
Més de 1.500 persones li han donat suport a través d'un manifest i des de primera hora s'han concentrat representants dels partits independentistes al Palau de Justícia per fer costat al diputat de la CUP el dia que també es fa al Parlament el debat a la totalitat dels pressupostos del Govern. Representants de Junts, com Ramon Tremosa o Josep Rius, d'ERC, com Oriol Junqueras i Marta Vilalta, i bona part dels diputats de la CUP al Parlament han fet costat a Juvillà abans d'entrar al tribunal. Les discrepàncies de les últimes hores pels pressupostos s'han esvaït durant uns minuts per denunciar la repressió de l'Estat. La concentració de suport ha comptat amb una actuació del grup Ginestà.
En directe | Arriba @pjuvilla al TSJC. El cupaire se saluda amb representants d'ERC, Junts i les entitats independentistes que s'hi han desplaçat. A les 10h arrenca el judici: s'enfronta a vuit mesos d'inhabilitació
— NacióPolítica (@naciopolitica) November 22, 2021
Informa @bernatsurrocahttps://t.co/59jNAGWPm7pic.twitter.com/Y2aIBqNlDE
L'activista i exdiputada de la CUP Gabriela Serra ha dit que vol donar suport a Juvillà perquè és "un revolucionari" i ha dit que la justícia a l'estat espanyol "brilla per la seva absència". "El que els molesta no són els llaços, el que els molesta és que no només siguem rebels, sinó que som revolucionaris. Diem no perquè volem una altra cosa", ha explicat, i ha insistit que no són desobedients, sinó "obedients amb el compromís revolucionari". "Això és el que no els agrada i no volen", ha afirmat.
L'advocada d'Alerta Solidària Eva Pous ha dit que la "neutralitat de l'espai públic" vol dir "silenciar la dissidència" i ha reivindicat la desobediència com una "obligació" davant les limitacions de drets que viu Catalunya. "La desobediència ens ha permès avançar i conquerir drets, i per tant desobeint totes les normes que ens limitin", ha insistit. Pous ha dit que el judici a Juvillà "no és una excepció" i ha recordat que aquest dijous arrenca els judici als 7 del 30 de gener, acusats per les protestes durant la inhabilitació fallida de Carles Puigdemont. "És una vergonya el paper que ha jugat la Generalitat en aquesta causa", ha dit.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha denunciat la repressió de la Junta Electoral i ha enviat el suport de l'entitat a Juvillà. "Mentre ells van reprimint, el procés d'autodeterminació s'estanca i no avança", ha dit, i ha criticat les "misèries partidistes". "Cal fer un esforç el més gran possible pel consens, i no sé si tothom l'ha fet amb prou intensitat", ha dit, i ha assegurat que calen "sacrificis i esforços de generositat". "Malgrat el que pugui passar avui al Parlament, no defallirem per continuar fer avançant i culminar el procés", ha reblat.
Per tancar l'acte, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha celebrat la "transversalitat" que avui s'ha reunit per donar suport a Juvillà. Cuixart ha dit que bona part de la ciutadania ja no reconeix l'autoritat dels tribunals espanyols i ha demanat "convertir el poder de l'1-O i el 3-O en força". "Els ciutadans i les institucions tenim un repte majúscul i per això emplacem a la societat a formar-nos en la lluita no violenta", ha insistit. El president d'Òmnium ha assegurat que el límit de l'independentisme no pot ser la presó, l'exili o les amenaces de violència i ha demanat una estratègia jurídica que passi per "acusar l'Estat". "No ens hem de defensar de res, hem d'obligar l'Estat a discutir sobre el fons de la qüestió", ha dit, i ha insistit que per "tornar-ho a fer" s'ha de fer "millor" i "junts".
Respondre a una inhabilitació, assignatura pendent
Falten mesos perquè hi hagi sentència ferma i no sé sap encara si serà condemnatòria. En cas d'inhabilitació, però, Juvillà perdrà l'acta de diputat. No seria la primera vegada -i molt probablement tampoc l'última- que un tribunal retira l'escó a un parlamentari o prohibeix que exerceixi les seves funcions i l'independentisme té com a assignatura pendent travar una estratègia conjunta per donar-hi resposta. Les discrepàncies entre ERC, Junts i la CUP es van fer evidents amb la investidura del president Carles Puigdemont el 30 de gener de 2018 -les protestes d'aquell dia arriben a judici aquest dijous- i també amb la inhabilitació dels diputats independentistes empresonats o de Quim Torra l'any 2019. La mesa del Parlament va estar al punt de mira.
Quina resposta hi donaria, ara, l'independentisme? L'actual mesa, presidida per Laura Borràs, que va ser molt crítica amb el seu predecessor Roger Torrent, està compromesa amb la defensa dels drets dels diputats. Així s'ha vist en el cas de Lluís Puig, exiliat a Bèlgica però que pot exercir el vot delegat malgrat les reticències dels partits espanyolistes. Juvillà confia que, arribat el cas, la mesa protegeixi el seu escó i també assegura que hi ha entesa entre ERC, Junts i la CUP sobre com actuar en defensa dels diputats perseguits pels tribunals. "Vull pensar que aquesta legislatura hi haurà unitat en la resposta a aquestes situacions, de tot se n'aprèn", diu. Per això, però, encara falta temps.