Ahir Alícia Sánchez-Camacho va amenaçar als pensionistes catalans. La presidenta del PP català es va referir, amb tota la mala fe possible, a la hipòtesi de què Espanya prengués represàlies contra la societat catalana i tallés els diners que pertoquen a les persones que han estat cotitzant durant anys, fins tenir dret a la prestació corresponent de la Seguretat Social. Tot això va passar en seu parlamentària, davant les càmeres i com a resultat d'un guió prèviament planificat.

Espanya és un estat que és capaç d'amenaçar els propis pensionistes. Una -aparent- democràcia que, segons Sánchez-Camacho, no tindria escrúpols a l'hora de robar els diners que han recaptat dels treballadors d'aquest país i -és de suposar- defensar aquesta estafa per la força.

De moment, els dos grans arguments contra un procés d'emancipació política de Catalunya que ha exposat el PP són aquest robatori als ancians, vídues i discapacitats i, d'altra banda, una represàlia d'estat que, segons ells, impediria que els catalans continuessin essent ciutadans de la Unió Europea. Dels anuncis de boicot comercial s'encarrega la seva claca mediàtica. La Brunete s'ha fet social, per esdevenir més cuirassada.

Mai no havia estat tot tan clar, tan arrenglerat. El conflicte entra en fase avançada.