El daltabaix de la victòria del Brexit al Regne Unit ha destrossat totes les previsions que els partits tenien per al darrer dia de campanya electoral. No tant per la influència que la decisió britànica d'abandonar la Unió Europea pugui tenir en els resultats de diumenge, sinó per l'estat d'incertesa màxima en què ha deixat als partits polítics i als poders econòmics.

La recta final de la campanya ja havia estat prou accidentada per la filtració de les gravacions del cas Antifrau. I ha tingut una rematada molt en la línia del classicisme espanyol amb la irrupció aquesta tarda dels agents de policia a la seu del diari Publico per reclamar les gravacions que demostrarien les malifetes del ministre Jorge Fernández i del fantasmagòric cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. L'alè de les clavegueres ha impactat al rostre dels qui no s'haurien cregut mai que l'estat era això. Servirà aquesta sotragada obscena per activar el vot independentista que havia perdut la fe?

Aquesta última jornada s'ha anat consumint enmig de retrets domèstics mutus entre els principals partits. Alicia Sánchez-Camacho acusant Ciutadans de fer el joc als independentistes. Xavier Domènech, sorprès perquè davant la crisi europea Pedro Sánchez pateix més que res per impedir el referèndum català, etc. Tal vegada, el tret més rellevant del dia en clau espanyola ha estat la total unanimitat entre els partits constitucionalistes –PP, PSOE i C's- en condemnar els referèndums com una eina malèvola perquè poden donar resultats inesperats i fora del control dels poders fàctics.

És difícil preveure si l'impacte del Brexit afectarà els comicis de diumenge. El PP invocarà l'ordre i l'estabilitat als seus feus rurals i conservadors de l'Espanya profunda, competint amb el PSOE per l'electorat de més edat. Podem seguirà fent equilibris entre la seva aura antisistema i la necessitat d'esgarrapar vots suficients del centre per aspirar a ser segona força. Ciutadans no sembla gaire afectat tampoc pel Brexit pel que fa a previsions de vot.

El panorama és diferent a Catalunya. I té un regust agredolç per als independentistes. D'una banda, qualsevol canvi que obri noves rutes a la UE és un senyal d'esperança per a una futura Catalunya independent. La cara fosca, tanmateix, és la d'una Unió Europea en procés d'afebliment que podria facilitar que l'estat espanyol tingués les mans més lliures per combatre el dret a decidir dels catalans amb mesures cada vegada més contundents.

Ha estat un Sant Joan molt lluminós al carrer, però de clarobscurs en el futur polític. Un divendres amb ressaca de revetlla en què les il·lusions es barregen amb les inquietuds en una Europa que ha penetrat en un terreny desconegut. A l'espera d'una jornada de reflexió, aquest dissabte, en que poden passar moltes coses –recordem la del 2004 que ho va capgirar tot- o en què també pot no passar res. Molts nervis. Es palpa que al carrer hi ha molt poder vacant, a l'espera que algú el prengui i -com deia Mark Twain- faci alguna cosa.