La resposta ja comença a ser tangible. Mentre el Tribunal Constitucional ens distreu amb si la Declaració de Sobirania té efectes jurídics o polítics –com si no ho tinguessin clar- les forces vives de l'unionisme estan on fire. De fet, comencen a desplegar l'artilleria de baix cost però sorollosa i emprenyadora.

Culpen el procés de la fam infantil, asseguren que l'escola discrimina, apunten que Rosa Sensat era Franco però amb jersei de llana i fitxen un president d'un casal d'avis de Castelldefels, un pastor evangelista i un tipus que va ser arrestat per provocar la fallida d'un negoci per valor de 145 milions de les antigues pessetes, tots tres amb nom alemany, per comparar amb tota la barra del món la gent que s'agafa de les mans per demanar votar amb els carcellers d'Auschwitz. El pobre tipus de la BASF va trucar al president Mas dimarts a la tarda per disculpar-se i assegurar que “l'havien manipulat”.

Malgrat tots els intents d'embolicar la troca, la resposta és serena. Però aviat arribarà la primera prova de foc. La primera vegada que l'Estat -el mateix que deixa ofegar 11 immigrants- queixalarà més que ensenyar les dents serà quan ordeni aplicar sense més dilació el 25% de castellà a les aules.

“Ja ho veurem si la comunitat educativa resistirà”, em comentava un dels integrants de la cúpula d'Ensenyament. Efectivament, quan l'Estat actuï, que ho farà, un cop amortitzat Francisco Caja i la seva Convivència Cívica Catalana, caldrà estar amatents. Dependrà del suport social i institucional que la comunitat educativa trobi que es podrà guanyar o perdre la primera batalla d'un procés que comença a complicar-se. Si el 25% s'aplica, senyal que no hi ha prou convicció, fortalesa i determinació. La judicatura no són quatre parlamentaris dient disbarats. Aviat això anirà de debò i de la infàmia passaran als fets, encara que només sigui amb un 25%.