Membres de la llista canten la Internacional aquest vespre al teatre gracienc. Foto: Q.S./ND

Manuel Ibàñez Escofet escrivia que hi ha dos tipus de pensament: o comunisme bolxevic o capitalisme de Wall Street i la resta, xerrameca. O caixa o faixa venia a dir en els temps incipients del pensament polític líquid. I ara que la liquiditat del pensament ha passat al tercer estat de la matèria, el gasós, hi ha opcions que reprenen solidesa. Aquest és el cas de la CUP que fa forat en el panorama partitocràtic monopolitzat per opcions que són socialdemòcrates alhora que liberals, per cristians amb consciència caritativa, per conservadors compassius i per una esquerra més verda que no pas roja.

Aquestes eleccions la CUP arreu de Catalunya presenta o dóna suport a 80 candidatures. Entre aquestes la de Barcelona. Canyella en branca. Aquest vespre CUP- Alternativa Barcelona, ha presentat la seva particular campanya. Per fer-ho ha omplert el teatre gracienc Tradicionàrius. Discursos directes i sense embuts, són d'esquerres, molt d'esquerres i, per descomptat, independentistes. "Independència i socialisme", la resta ferralla del sistema.

Però més enllà de l'eslògan ideològic tenen propostes que han estat desgranades fil per randa amb criteri, mala llet i austeritat pels membres de la candidatura. Habitatge digne, serveis públics de qualitat, democràcia a l'Ajuntament, recuperar l'àgora pública i treballar per la independència és l'encèfal de la formació: equilibra i guaita moltes neurones lliures.  

Retòrica de guerra i frases colpidores han marcat el guió. Com a exemple: "Barcelona és un paradís pels negocis i un infern pels seus habitants". Ara bé, el cap de files a la candidatura, Xavier Monge, amb només 25 anys, s'ha endut tot els bonus al discurs més abraonat. Amb acurada oratòria no ha estat per brocs. "Desnonarem l'Ajuntament!", ha promès a la parròquia. Tot recordant que són utòpics però que tenen mala llet. Una cosa no treu l'altra.

Ras i curt ha clamat ajuda, sobretot a partir del 23 de maig, per "amb tots els braços units, derrocar l'imperi i acabar amb la mediocritat del consens". "Cap passa enrere ni per agafar impuls: Independència i Socialisme!", aplaudiments. La Internacional i Els Segadors. El dia 22 els proletaris poden cridar guerra i els que no han estat res ho seran tot.