27
de setembre
de
2020, 21:25
Actualitzat:
21:38h
Ni s'ha acordat una data per posar fi a la legislatura ni el president de la Generalitat, Quim Torra, està disposat a acollir-se a la via Venturós i continuar en el càrrec de forma simbòlica. La CUP lamenta que JxCat i ERC hagin rebutjat el pla que van posar sobre la taula per pilotar la possible inhabilitació de Torra i que, a més, l'independentisme no hagi pactat "cap via de confrontació" per respondre davant del que consideren un nou episodi de la repressió de l'Estat. "Constatem que no hi ha res més enllà que seguir els passos que marca la llei davant la inhabilitació del president", expliquen fonts del partit a NacióDigital.
Els anticapitalistes van promoure fa 20 dies una bateria de converses i reunions entre els partits independentistes amb la finalitat de traçar conjuntament l'epíleg de la legislatura i acordar com procedir davant el possible cessament de Torra per decisió del tribunals. A les vigílies de conèixer el veredicte, constaten que s'ha fracassat en aquets intent i que l'únic que s'ha treballat per part dels partits del Govern és l'itinerari legal per procedir en l'aplicació de la sentència. És a dir, que les converses s'han centrat en la gestió administrativa per acatar-la. Segons la CUP, en termes polítics, la resposta no anirà "més enllà" d'una proposta de resolució al Parlament.
El gabinet jurídic de la Generalitat ha elaborat un informe jurídic en el qual es fixa aquest itinerari legal un cop el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya comuniqui personalment la possible inhabilitació a Torra, moment a partir del qual es considerarà que comença a ser efectiva la condemna. La lectura que fa la CUP és que l'actitud de JxCat i ERC suposa una "oportunitat perduda per plantar cara a la repressió" i per denunciar "la vulneració de drets" que implica que el president sigui apartat per haver penjat una pancarta al Palau de la Generalitat reclamant la llibertat dels presos polítics.
Els anticapitalistes asseguren que el mateix Torra ha rebutjat aquesta via de confrontació que plantejaven amb una resistència simbòlica en el càrrec que, per exemple, li permetés continuar presidint el consell executiu o bé assistir a la reunió de la taula de diàleg amb la Moncloa. Els dos socis de Govern ja tenen assumit que, un cop es produeixi la inhabilitació, l'executiu en funcions aprovarà el decret de substitució segons el qual Pere Aragonès passaria a ser "vicepresident substitut del president" i començaran els quatre mesos d'interinatge fins a la convocatòria electoral automàtica.
De fet, la negociació entre JxCat i ERC s'ha centrat en pactar els termes de la convivència durant aquesta etapa de provisionalitat, una entesa que pivota en la desconfiança mútua dels dos partits perquè aquesta situació sigui utilitzada electoralment per l'altra part. Si una cosa tem ERC és que el seu soci l'acusi d'"usurpar" el càrrec de president. Per contra, JxCat vol evitar que Aragonès aprofiti la situació com a plataforma electoral, especialment pel que fa a la relació amb el govern espanyol. És per això que s'ha detallat el repartiment de representativitat entre els consellers de JxCat i els d'ERC i en quin marge es podrà moure Aragonès a l'hora, per exemple, de representar el Govern i administrar els contactes amb la Moncloa.
"Ens preocupa la manca d'unitat estratègica, la debilitat davant de l'Estat i la falta de polítiques en defensa de la gent", denuncien des de la CUP, que assenyalen que, més enllà del desacord per respondre a la inhabilitació tampoc s'ha avançat en pactar una agenda per gestionar la crisi dels pròxims mesos fins a les eleccions. Els anticapitalistes consideren que aquest capítol se suma a l'historial d'una legislatura en què el Govern s'ha limitat a encaixar les decisions dels tribunals: des de la suspensió de la investidura de Puigdemont del 30 de gener, a la suspensió dels presos com a diputats, la retirada de l'escó a Torra o els acords aprovats contra la monarquia que no van ser publicats oficialment.
"Davant d'aquesta situació, la CUP serà al carrer", adverteixen. La intenció que tenen és sumar-se i cridar a la participar de les mobilitzacions que les entitats com l'ANC o els CDR estan preparant perquè consideren que, al marge de la decisió de Torra, la inhabilitació del president és un "atac contra els drets fonamentals i la sobirania" de Catalunya.
Els anticapitalistes van promoure fa 20 dies una bateria de converses i reunions entre els partits independentistes amb la finalitat de traçar conjuntament l'epíleg de la legislatura i acordar com procedir davant el possible cessament de Torra per decisió del tribunals. A les vigílies de conèixer el veredicte, constaten que s'ha fracassat en aquets intent i que l'únic que s'ha treballat per part dels partits del Govern és l'itinerari legal per procedir en l'aplicació de la sentència. És a dir, que les converses s'han centrat en la gestió administrativa per acatar-la. Segons la CUP, en termes polítics, la resposta no anirà "més enllà" d'una proposta de resolució al Parlament.
El gabinet jurídic de la Generalitat ha elaborat un informe jurídic en el qual es fixa aquest itinerari legal un cop el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya comuniqui personalment la possible inhabilitació a Torra, moment a partir del qual es considerarà que comença a ser efectiva la condemna. La lectura que fa la CUP és que l'actitud de JxCat i ERC suposa una "oportunitat perduda per plantar cara a la repressió" i per denunciar "la vulneració de drets" que implica que el president sigui apartat per haver penjat una pancarta al Palau de la Generalitat reclamant la llibertat dels presos polítics.
Els anticapitalistes asseguren que el mateix Torra ha rebutjat aquesta via de confrontació que plantejaven amb una resistència simbòlica en el càrrec que, per exemple, li permetés continuar presidint el consell executiu o bé assistir a la reunió de la taula de diàleg amb la Moncloa. Els dos socis de Govern ja tenen assumit que, un cop es produeixi la inhabilitació, l'executiu en funcions aprovarà el decret de substitució segons el qual Pere Aragonès passaria a ser "vicepresident substitut del president" i començaran els quatre mesos d'interinatge fins a la convocatòria electoral automàtica.
De fet, la negociació entre JxCat i ERC s'ha centrat en pactar els termes de la convivència durant aquesta etapa de provisionalitat, una entesa que pivota en la desconfiança mútua dels dos partits perquè aquesta situació sigui utilitzada electoralment per l'altra part. Si una cosa tem ERC és que el seu soci l'acusi d'"usurpar" el càrrec de president. Per contra, JxCat vol evitar que Aragonès aprofiti la situació com a plataforma electoral, especialment pel que fa a la relació amb el govern espanyol. És per això que s'ha detallat el repartiment de representativitat entre els consellers de JxCat i els d'ERC i en quin marge es podrà moure Aragonès a l'hora, per exemple, de representar el Govern i administrar els contactes amb la Moncloa.
"Ens preocupa la manca d'unitat estratègica, la debilitat davant de l'Estat i la falta de polítiques en defensa de la gent"
"Ens preocupa la manca d'unitat estratègica, la debilitat davant de l'Estat i la falta de polítiques en defensa de la gent", denuncien des de la CUP, que assenyalen que, més enllà del desacord per respondre a la inhabilitació tampoc s'ha avançat en pactar una agenda per gestionar la crisi dels pròxims mesos fins a les eleccions. Els anticapitalistes consideren que aquest capítol se suma a l'historial d'una legislatura en què el Govern s'ha limitat a encaixar les decisions dels tribunals: des de la suspensió de la investidura de Puigdemont del 30 de gener, a la suspensió dels presos com a diputats, la retirada de l'escó a Torra o els acords aprovats contra la monarquia que no van ser publicats oficialment.
"Davant d'aquesta situació, la CUP serà al carrer", adverteixen. La intenció que tenen és sumar-se i cridar a la participar de les mobilitzacions que les entitats com l'ANC o els CDR estan preparant perquè consideren que, al marge de la decisió de Torra, la inhabilitació del president és un "atac contra els drets fonamentals i la sobirania" de Catalunya.