Ves per on, l'anul·lació de la doctrina Parot ha acabat tancant, de retruc, un cas tristíssim. Ahir a la tarda va sortir de la presó de Quatre Camins Antonio García Carbonell, autor de diverses onades de violacions salvatges en la dècada dels noranta. Ell i un familiar, a qui no ha volgut identificar mai, assaltaven vehicles de matinada on hi hagués parelles. Els apallissaven, els robaven i violaven la noia. Les víctimes testimoniaven que es tractava de dos nordafricans que parlaven castellà i, entre ells, una llengua que van identificar com a àrab.

En realitat es tractava de dos espanyols d'ètnia gitana, que utilitzaven el caló. Un d'ells era Antonio Garcia Carbonell. Però la policia va detenir dos marroquins, un dels quals s'assemblava físicament a l'agressor. Abderazad Mounib i Ahmed Tommouhi juraven que eren innocents, però les víctimes els van reconèixer. No hi havia proves físiques i l'ADN tampoc no coincidia, però van ser condemnats i empresonats, encara que aquella mena de violacions en sèrie continuessin durant força temps més. Onze anys després, Abderazad Mounib va morir a la presó. Ahmed Tommouhi, suposat còmplice, s'hi va quedar quinze anys, fins que va complir la condemna.

No hi ha hagut justícia per a Abderazad Mounib, enterrat a Fez. No hi ha hagut justícia per a Ahmed Tommouhi, que malviu amb greus seqüeles psicològiques. No hi ha hagut justícia per a la societat, que allibera un violador mai penedit, que ni tan sols ha confessat el nom de qui agredia, atracava i violava amb ell. I, naturalment, no hi ha hagut justícia per a les víctimes. Però a qui li importa tota aquesta gent havent-hi ETA?