La Fiscalia ha presentat aquest dilluns una querella contra Roger Torrent i la resta de membres independentistes de la mesa del Parlament, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en la tramitació i votació d'iniciatives relacionades amb el procés català. El TC va demanar a la Fiscalia que estudiés la interposició d'una querella contra Torrent per admetre a tràmits dues resolucions l'octubre passat que reivindicaven el dret d'autodeterminació i la reprovació de Felip VI en resposta a la sentència de l'1-O. Finalment, després de les eleccions i a pocs dies perquè s'hagi de constituir el nou Parlament, la Fiscalia ha fet el pas. 

Torrent ha criticat que per molt que la Fiscalia vulgui "censurar debats" no podrà amagar la corrupció de la monarquia i que l'autodeterminació és un dret, i ha insistit que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. En declaracions als mitjans després que hagi transcendit la notícia, Torrent ha dit que la Fiscalia "persisteix en l'error" i "persegueix els debats". "No deixarem de parlar d'allò que interessa als ciutadans i en el futur continuarà sent així", ha dit. El president del Parlament ha reclamat al govern espanyol "coratge i valentia" per evitar que el conflicte polític estigui "segrestat" pels enemics del diàleg i aquelles que volen fer "descarrilar" la via de la negociació. "Només amb política es resoldrà aquest conflicte polític", ha assegurat.

Costa també ha reaccionat a la querella i ha dit que era "previsible". Delgado ha assegurat que permetre el debat al Parlament és democràcia. Campdepadrós ha recordat que els membres independentistes de la mesa "només van complir amb el reglament" del Parlament de permetre el debat i preservar els drets dels diputats, i ha assegurat que "ho tornaria a fer". La CUP també ha denunciat que la Fiscalia tori a "atacar la sobirania del Parlament" per proposar i ordenar debats polítics. ERC i Junts també ha criticat durament la decisió de la Fiscalia.

La querella contra Torrent i els membres independentistes de la mesa fa referència a les resolucions en resposta a la sentència de l'1-O, l'octubre de 2019. El Parlament va ratificar el compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació i va reprovar la monarquia. Segons la Fiscalia, això va en contra de la sentència del TC de l'any 2015 que declarava inconstitucional i nula la resolució 1/XI de Parlament sobre l'inici del procés constituent després de les eleccions del 27 de setembre a Catalunya, que van donar majoria a JxSí i la CUP. 

En base a aquesta sentència, el TC va notificar a Torrent i als membres de la mesa del Parlament l'octubre de 2019 que tenien "el deure d'impedir o paralitzar" qualsevol iniciativa parlamentària que suposés "ignorar o eludir" la suspensió de la resolució 1/XI. Això, diu el fiscal a la querella, va ser els dies 10 i 16 d'octubre, i el 29 d'octubre la mesa va admetre a tràmit una moció de la CUP que es ratificava en la voluntat d'exercir l'autodeterminació i contra la monarquia. El TC, el febrer de 2020, va estimar l'incident d'execució promogut pel govern espanyol del PSOE i Podem contra els acords de la mesa i ho va declarar nul. 

​L'independentisme en general ha mostra el seu rebuig al nou moviment del ministeri fiscal, que aquest matí també ha presentat recurs al Tribunal Suprem contra el tercer grau de Carme Forcadell i Dolors Bassa i estudia fer el mateix en el cas dels presos de Lledoners.