Al llarg dels últims dies, tant des de la Generalitat com des de la Moncloa arriben missatges creuats sobre qui té la culpa que encara no hi hagi data per la segona trobada de la taula de diàleg, que només s'ha trobat una vegada a Madrid, abans de la pandèmia. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha volgut destacar aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell executiu que és el govern espanyol qui "posa en risc" la mesa de negociació. "És la Moncloa qui ha de decidir si vol reemprendre la taula", ha assenyalat Budó, que ha retret a Sánchez que hi barregi el clima electoral a Catalunya, on s'albiren comicis a finals d'any.

De fet, la consellera, ja en el torn de respostes en castellà, no ha garantit que la taula es trobi durant aquest mes de juliol si la intenció de la Moncloa és "dilatar-la" amb l'argument, per exemple, de les eleccions catalanes. "No sé si es podrà reunir [la mesa de negociació] abans de l'estiu. Si la volen dilatar, difícilment serà aquest estiu", ha assenyalat la portaveu de l'executiu davant l'actitud que detecta a l'Estat.

La dirigent independentista ha detallat que al llarg dels "propers dies" el president de la Generalitat, Quim Torra, convocarà els actors de l'independentisme -Junts per Catalunya (JxCat), ERC, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República- per preparar la futura trobada de la taula de diàleg. El vicepresident Pere Aragonès ja ha avisat aquest matí el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ja no hi poden haver més "excuses" per citar de nou la mesa.

Després de les crítiques de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sobre el paper de Torra en el diàleg, Budó ha defensat que té "tota la legitimitat" per liderar-lo encara que no representi "ideològicament" tots els catalans. En aquest sentit, la portaveu de l'executiu ha apuntat que Colau tampoc representa tots els barcelonins amb les seves idees. També ha recordat que a la taula de diàleg també hi són els comuns, que formen part del govern espanyol en la mesura que també hi és Unides Podem.

El Govern, a banda, ha aprovat la reducció de les taxes universitàries en un 30%, tal com ja es consignava en els pressupostos de la Generalitat per al 2020 aprovats a l'abril. D'aquesta manera, segons ha detallat Budó, el 85% del cost dels graus i els màsters a les universitats catalanes corre a càrrec de l'administració i no de l'alumne. Aquest percentatge arriba al 95% en el cas dels estudiants que pateixis dificultats socials i econòmiques. La consellera també ha indicat que els alumnes que percebin l'ingrés mínim vital estaran exempts de pagar el preu acadèmic dels graus.

Un altre dels plans validats per l'executiu ha estat un d'específic per fomentar la presència femenina en l'àmbit tecnològic. Es tracta de promoure una participació de les dones en la presa de decisions i emprenedoria "amb criteris d'igualtat" que serveixi, a banda, per frenar la bretxa salarial. Es crearà un observatori que posi dades damunt la taula per clarificar la seva presència en el sector de les noves tecnologies. "La voluntat de visibilitzar les dones tecnòlogues també passa perquè els mitjans tinguin referents femenins sobre aquesta qüestió", ha determinat la consellera de la Presidència.

Budó també ha indicat que el Govern ha acordat transferir a Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat malalt d'Alzheimer, una dotació pressupostària per atendre les seves necessitats personals bàsiques. Fins ara, era l'administració catalana qui es feia càrrec directament de les despeses, però la llei va canviar fa uns mesos.