L'exlehendakari Juan José Ibarretxe considera que l'any 2030 Catalunya serà independent, una possibilitat que pot refredar molt els ànims dels independentistes abonats al 'tenim pressa', especialment si, com vaticina l'expresident basc, la independència s'ha d'assolir per mitjà d'una DUI, cas en què no s'entén per enlloc que calgui esperar quinze anys per fer el pas.

En tot cas, també queda clar que la declaració d'independència no tindrà lloc abans del 2017 si ens atenim al full de ruta pactat per les forces sobiranistes, la qual cosa obre una forquilla de tretze anys per a fer bona la predicció d'Ibarretxe. Però tot plegat fa pensar en una certa banalitat de tot el procés, perquè no pot ser que vaticinar la independència de Catalunya esdevingui un joc de política-ficció cada cop més habitual i sovint sense més justificació que l'acompliment dels propis desitjos.

La independència ha de ser, necessàriament, el resultat d'un procés que compti amb la participació de la majoria de la societat catalana i, fins allà on sigui possible, parteixi del pacte amb les estructures de govern espanyoles. Per tant augurar dates en què això serà possible no deixa de ser una distracció que no serveix per a gaire més que per l'autosatisfacció o, en el pitjor dels casos, per ajornar la necessitat de fer passos decidits a partir de l'autoengany que aquesta vindrà per si sola en la data assenyalada. Però la independència no és una loteria ni un dret diví que un dia ens atorgarà l'esperit sant en forma de colom. Per tant, deixem de fer prediccions i posem-nos a treballar.