El 4 de juliol de 1976, des de diversos indrets de Catalunya, un grup d’activistes per les llibertats del país es va posar a caminar sota el lema "Poble català, posa't a caminar". Els punts de partida van ser la Sénia, Oliana, l’Escala, Esterri d’Àneu, Girona i Guardamar de Segura, al País Valencià, a banda d’altres que venien de la Catalunya Nord. Reclamaven el que ja feia temps enarborava l’Assemblea de Catalunya, l’ens unitari que des del 1971 es va alçar per cridar “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. La campanya a favor de l’amnistia llançada el Nadal del 1975 per l’associació catòlica progressista Pax Christi va ser l’últim impuls d’una mobilització cívica que va posar l’objectiu en la vigília de la Diada de 1976. La Marxa de la Llibertat –que ara també reviu a Facebook- volia congregar-se el 10 de setembre al monestir de Poblet, símbol de la Catalunya sobirana. Allí van arribar uns centenars de persones, malgrat la prohibició de les autoritats franquistes. L’endemà, a Sant Boi de Llobregat, tindria lloc la Diada llegendària del 76.

Els ajuntaments de la Sénia, Oliana, Esteri d’Àneu, Girona i l’Escala celebren actes d’homenatge a aquesta primera gran mobilització cívica després de la mort de Franco. també s'ha organitzat una exposició commemorativa. El 10 de setembre, a Poblet, es farà un gran acte de celebració. Hi van participar una gran quantitat d’activistes de diversos partits de l’oposició antifranquista. Però si s’hagués d’esmentar alguns noms fonamentals de la Marxa, aquests serien els d’Arcadi Oliveras, Lluís Maria Xirinacs i Àngel Colom.
 
“L’ajuda” del ministre Fraga

Arcadi Oliveras ens atén de camí a la Sénia, on participa aquest vespre en l’acte de record a la Marxa de la Llibertat que organitza l’ajuntament. Va amb un cotxe que condueix Josep Arasa, un altre impulsor d’aquesta mobilització, una d’aquelles persones que hi és sempre quan se’l necessita. Oliveras parla amb NacióDigital i recorda les dificultats del moment: “A finals de maig, el ministre de la Governació, Manuel Fraga, va prohibir la Marxa. Hi va haver una forta repressió, amb desenes de detencions, però potser això ens va ajudar”. Oliveras recorda que “vam engegar la Marxa perquè l’Assemblea de Catalunya tenia incidència en l’àrea metropolitana però molta menys fora d’allí, i Pax Christi tenia arrels en algunes comarques, i vam aprofitar la seva estructura”. Per Oliveras, “volíem fer arribar a la gent de tot el territori els principis defensats per l’Assemblea”.     
 
El pitjor context  

“La Marxa de la Llibertat va suposar una gran mobilització en el moment zero de la transició”, segons paraules d’Oliveras. Adolfo Suárez acabava de prendre possessió com a nou president del govern. Tot i procedent del Movimiento, i ser considerat un continuista, va suposar una inflexió respecte a l’etapa repressora del seu predecessor, Carlos Arias. Fraga va ser substituït per Rodolfo Martín Villa a Governació. El règim ja era conscient, vuit mesos després de la mort del dictador, que l’immobilisme no era una opció. Una Catalunya inquieta era un element que pressionava a favor d’un canvi polític. La Marxa de la Llibertat va ser una de les grans mobilitzacions cíviques d’aquell 1976.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5cA-JQbiRus[/youtube]