Ni en sabia res ni n'havia de saber res. El govern espanyol no vol assumir cap responsabilitat per l'espionatge del CNI al president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan era vicepresident l'any 2019. Fonts de la Moncloa asseguren que l'executiu i el seu president, Pedro Sánchez, "no sabia res ni havia de saber res" de la tasca dels serveis secrets, malgrat que els resultats de les actuacions del CNI es remeten directament a la presidència del govern espanyol, i no al Tribunal Suprem. Des del govern espanyol insisteixen en la seva aposta pel "diàleg" amb la Generalitat, mentre Aragonès veu "inajornable" que s'assumeixin responsabilitats per l'escàndol del Catalangate. 

La directora de CNI, Paz Esteban, ha admès aquest dijous a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats. El nom d'Aragonès consta entre el de les 18 persones que van ser espiades amb l'aval del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Lucas, per part dels serveis secrets espanyols. Segons ha transcendit de la comissió de secrets oficials, el president de la Generalitat va ser espiat el 2019, quan era vicepresident i conseller d'Economia. El setembre del 2019 va ser nomenat coordinador nacional d'ERC. L'octubre del 2019 es va fer pública la sentència als líders independentistes, i van tenir lloc les protestes de Tsunami Democràtic.

Entre el llistat de 18 noms que ha mostrat, també hi ha el d'alguns membres de l'entorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Waterloo com Josep Lluis Alay, cap de l'oficina de l'expresident, així com dos membres d'Òmnium entre els quals hi ha Marcel Mauri, i dos de l'ANC no confirmats. També hi consta el diputat de la CUP Carles Riera. Segons fonts coneixedores del contingut de la compareixença, Esteban no ha explicat si per a aquestes operacions d'espionatge el CNI va utilitzar el sistema Pegasus.

Les mateixes fonts apunten que en el llistat de persones espiades pel CNI en relació amb el moviment independentista que Esteban ha desgranat a la comissió de secrets oficials hi ha altres càrrecs però també persones sense projecció pública.