Mariano Rajoy ja ha respost Artur Mas i, com era d'esperar, no autoritza la celebració d'una consulta sobiranista. Bé, això és el que es desprèn de la lectura de la carta, perquè tampoc és que ho digui explícitament, però la seva crida al diàleg no sembla que sigui una invitació a negociar directament la independència de president a president. El que sí deixa clar Rajoy és que per a ell “els vincles que ens mantenen units no poden deslligar-se sense enormes costos afectius, econòmics, polítics i socials”. És a dir, fa seu el discurs de la por i de l'amenaça.

En tot cas, Rajoy no ens descobreix res de res i les seves crides al diàleg no suposen cap novetat, perquè al capdavall el diàleg que ofereix no sortirà ni un mil·límetre de l'actual marc constitucional. És de preveure que el president del govern espanyol oferirà un nou pacte de finançament i potser alguna altre concessió més o menys dissimulada, amb l'únic objectiu que Artur Mas es plantegi la possibilitat d'acceptar-ho i renunciar a la celebració de la consulta.

Però Artur Mas no pot acceptar la pastanaga que ara li oferirà Rajoy, perquè el president sap perfectament que els catalans que van sortir al carrer l'Onze de Setembre no li acceptaran cap pas que no sigui complir la promesa d'aconseguir una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Mas haurà de triar entre Rajoy o Catalunya. Confiem que no ens decebi.