La PL denuncia els dèficits de reconeixement del català per part de l'Estat Espanyol

Política

ARA A PORTADA

Societat Què explica el doble terratrèmol de Veneçuela sobre futurs grans sismes? Neus Climent
Internacional Els terratrèmols de Veneçuela ja han causat almenys 235 morts, amb milers de desapareguts Marc Orts i Cussó
Societat Tito Álvarez escapa per poc d'un hotel esfondrat a Veneçuela: «He tornat a néixer» Natàlia Pinyol
Internacional La comunitat veneçolana a Barcelona s'organitza per enviar ajuda i posar-se en contacte amb els familiars Redacció
Política El Congrés reclama a Sánchez una qüestió de confiança amb els vots del PP, Vox i Junts Redacció

Redacció

Publicat el 25 de juliol de 2008 a les 12:00

Arran de les darreres manifestacions sobre la situació lingüística a l’Estat espanyol i el reconeixement de la llengua catalana, com també de les notícies que apunten a una retallada de l’Estatut de Catalunya en matèria lingüística per part del Tribunal Constitucional, la Plataforma per la Llengua creu necessari recordar i fer explícit el context legal d’anomalia democràtica que pateix encara la llengua catalana i els ciutadans que formen part d’aquesta comunitat lingüística dins el marc de l’Estat espanyol. Encara que aquest context no justifica certes actituds, aquestes sí que es veuen emparades per un marc legal discriminatori i “excepcional”.

Inferioritat de drets del català. Constatem l’impediment que suposa actualment l’estructura i legislació de l’Estat espanyol per assolir els mínims democràtics d’igualtat entre els ciutadans que en formen part, segons la llengua que els és pròpia. L’Estat, amb el suport legal de la Constitució, continua consagrant uns privilegis a la comunitat lingüística castellana per damunt de les altres comunitats lingüístiques, en contra dels principis d’igualtat de tots els ciutadans davant de l’Estat. L’Estat espanyol fa un tractament discriminatori davant dels ciutadans. Per exercir els propis drets davant de l’Estat cal de manera indispensable el coneixement del castellà, drets que no es poden exercir plenament amb el coneixement del català. S’esdevé un “racisme lingüístic”. L’Estat no permet exercir plenament els drets des del català però facilita les eines per fer-ho des d’una altra llengua.

Multilingüisme. El castellà ha d’ésser una eina per obrir-nos al món, a la comunicació i a la diversitat cultural, però el seu coneixement no ha d’ésser un requisit indispensable per exercir els nostres drets dins l’Estat i no poder-los exercir en les mateixes condicions per al català. Cal una gestió de les llengües que es parlen a Catalunya per part de l’administració pública, per garantir el multilingüisme i la identitats de totes les comunitats culturals de Catalunya en el marc d’una societat amb el català com a llengua comuna. La Constitució espanyola no tracta en igualtat de condicions les diverses llengües cooficials de l’Estat, i existeixen disposicions i actuacions de l’Estat que perpetuen la superioritat de drets del castellà sobre les altres (és el cas de les 149 normatives que imposen únicament el castellà en l’etiquetatge de productes).

Excepcionalitat internacional. Els processos de transició democràtica en les societats avançades han “democratitzat” també el reconeixement equitatiu dels ciutadans davant de l’Estat pel que fa a la llengua de manera inequívoca en tots els àmbits. En són exemples significatius: Bèlgica (procés culminat el 1962), el Canadà (1867-1982) o la República de Sud-àfrica (amb la nova Constitució de 1996). La situació legal del català és excepcional en el context dels països democràtics i desenvolupats i dins la Unió Europea. Per bé que hi ha altres llegües pròpies europees menys reconegudes, no hi ha dins la Unió Europea ni dins el context de països democràtics desenvolupats una llengua pròpia tan parlada i tan coneguda a nivell escrit i oral com el català que no sigui oficial a l’Estat en les mateixes condicions que les altres llengües plenament oficials d’aquest. L’Estat espanyol consagra una situació excepcional.

Bilingüisme asimètric. El criteri de majoria, que justifica la superioritat d’una llengua respecte a les altres, imposa també un bilingüisme asimètric exclusiu de les comunitats on hi ha d’altres llengües pròpies. Es dóna la paradoxa que no només és inexistent el plurilingüisme oficial de l’Estat, propi de la resta de contextos estatals comparables, sinó que per assegurar l’hegemonia i la superioritat d’una llengua només els ciutadans i ciutadanes d’altres llengües estan sotmesos al règim oficial bilingüe.

Finalment, creiem que els governs i la societat hem d’encendre les llums d’alarma davant el radicalisme nacionalista que algunes persones, entitats i empreses espanyoles estan promovent, negant la igualtat de drets dels ciutadans de l’Estat espanyol en funció de la pertinença lingüística i que parlen en termes de racisme lingüístic. L’anomenat “Manifesto por la lengua común”, en referència al castellà i promogut pel diari El Mundo, te trets de racisme lingüístic i reprèn aspectes de la política lingüística del tardofranquisme.

Entre els signants al manifest destaca el mitjà televisiu Telecinco, que ha ofert els seus mitjans per a la difusió d’aquest discurs discriminatori. Creiem que aquest posicionament ideològic és impropi d’un mitjà de comunicació privat en règim de concessió de l’espai radioelèctric públic, ja que aquest mitjà té el deure de promoure els valors democràtics, de tolerància i de protecció i respecte a les minories. Per això, La Plataforma per la Llengua ofereix l’oportunitat als ciutadans a expressar el seu desacord amb Telecinco enviant una carta a través del lloc web:

http://www.plataforma-llengua.cat/telecinco

Escull Nació com la teva font preferida de Google