Massiva, impecable i en un moment del tot estratègic. La manifestació d'ahir a les Illes -i la vaga indefinida- obligarà el PP a jugar a la defensiva també els partits de casa. Veurem quina estratègia ordenen a Bauzá des de Madrid, però tot indica que menysprearan, una vegada més, la força de la protesta i l'abast del canvi social que l'ha fet possible.

La base del que passa a les Illes és la mateixa que a Catalunya. Mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers reclamen més democràcia, alhora que rebutgen la castellanització. I ho expressen de forma cívica, transversal i altament organitzada. És a dir, la part més conscient del poble ja te prou perímetre com per assemblar-se al conjunt del poble.

També hi ha diferències. Les estelades eren quatre i la majoria dels manifestants no posaven en qüestió gaire cosa més que el govern Bauzá i l'autoritarisme ridícul que el caracteritza. A més, el malestar també té a veure amb la degradació dels serveis públics en general i amb la presa de consciència d'uns ciutadans que han viscut sobre un mar de corrupció.

Però també és cert que això mateix eren les primeres mobilitzacions del catalanisme en la fase de protesta que liderava la Crida, del tot caracteritzada per la defensa de la llengua. Les Illes tenen una estructura social, econòmica i cultural molt semblant a la del Principat i, per tant, no hi ha res que impedeixi un itinerari polític paral·lel al de Catalunya. Si és així, ahir es va acabar la prehistòria d'un subjecte polític que també vol encarar el futur.