Carme Forcadell exemplifica com ningú el trànsit que ha fet el sobiranisme del carrer fins a les institucions. Escollida presidenta del Parlament després de les eleccions plebiscitàries del 27-S, a les quals va concórrer com a número dos de Junts pel Sí per Barcelona, Forcadell arribava avalada per la seva experiència com a màxima dirigent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en les Diades massives dels últims anys. Ara, com a segona autoritat del país, tindrà en les properes setmanes el repte més important de la seva carrera parlamentària: autoritzar la celebració del ple en què es debati -i, previsiblement, s'aprovi- la llei del referèndum. El rellotge començarà a comptar el 16 d'agost, dia en què hi ha fixada la primera mesa del proper període de sessions.

Per què totes les mirades estaran centrades en Forcadell? La presidenta del Parlament ja està sent investigada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per permetre la votació de les conclusions del procés constituent, i en aquest cas la qüestió encara seria més complexa. La suspensió dels punts nuclears de la reforma del reglament del Parlament per part del Tribunal Constitucional (TC) fa que els terminis dissenyats per l'independentisme s'hagin de reformular o bé mantenir, amb el risc de responsabilitats individuals que això comporta. En debats interns previs, com per exemple quan es va abordar la possibilitat de convertir el dia de la Constitució en laborable, la presidenta ha fet notar que ella a dirigents de Junts pel Sí i la CUP ja havia estat advertida pel TC i que tenia una investigació sobre ella en marxa.
 
La mesa del Parlament, integrada per quatre membres de Junts pel Sí -Forcadell, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet-, un de Ciutadans -José María Espejo-Saavedra-, un del PSC -David Pérez- i un de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), és qui ha d'autoritzar que es tramiti la llei del referèndum. Per tal de convocar un ple, és necessària una reunió de la junta de portaveus, que és qui treballa l'ordre del dia. L'article 71.2 del reglament del Parlament estableix que és la presidenta del Parlament qui convoca el ple. Des de Ciutadans i el PSC s'insisteix que els presidents de grup parlamentari també podrien patir conseqüències, així com els membres sobiranistes de la mesa.

El Parlament té previst presentar recurs perquè, en paraules de Forcadell, el govern espanyol i el TC estan "jutjant intencions" i no pas fets

Fonts parlamentàries consultades per NacióDigital insisteixen, però, que no hi ha cap treballador de la cambra -ja siguin lletrats o funcionaris- que tingui res a veure en el mecanisme de convocatòria d'un ple. El secretari general de la cambra, Xavier Muro, i el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona -crític amb el referèndum i amb el procés-, assisteixen a les reunions de la mesa i de la junta de portaveus per fer assessorament jurídic als grups. Si l'oposició demanés un informe als lletrats, qui l'hauria d'autoritzar en última instància seria Forcadell, segons les mateixes fonts parlamentàries.

En tot cas, però, el Parlament té previst presentar recurs al llarg dels propers quinze dies. La presidenta de la cambra, en declaracions als mitjans des de Sabadell, va assenyalar ahir que s'estan jutjant "intencions" i no pas fets. "La sentència del mateix TC sobre la lectura única diu que no existeix cap impediment perquè es pugui tramitar qualsevol llei per complicada que sigui pel procediment de lectura única", va ressaltar Forcadell, que va denunciar un "greuge comparatiu" amb el Congrés dels Diputats i altres cambres autonòmiques.

Tramitació acccelerada

Si el trànsit parlamentari de la llei del referèndum es fa seguint els mecanismes exprés que permet la reforma suspesa -és a dir, que es pugui tramitar amb lectura única una proposició de llei provinent de dos grups parlamentaris, en aquest cas-, res fa pensar que l'oposició es quedi de braços plegats. El PP, per exemple, ja va estudiar la setmana passada si el registre de la llei podria constituir un acte il·legal, però els assessors jurídics van arribar a la conclusió que fins que no s'admeti a tràmit no poden presentar cap recurs específic. Quan la mesa qualifiqui el text, però, tot canviarà.

Si Junts pel Sí i la CUP decideixen aplicar la reforma del reglament tot i la suspensió del TC, la llei del referèndum es podria aprovar en un únic ple en lloc dels dos que són habituals

En cas d'aplicar la "urgència extraordinària" que han defensat aquest dilluns Junts pel Sí i la CUP, només es tindrien tres dies -amb una pròrroga de 48 hores- per presentar esmenes a la totalitat a la llei del referèndum. La compareixença d'experts també es veuria reduïda en el temps. En principi, la norma hauria de superar dos plens: un primer per fer el debat a la totalitat i un segon per l'aprovació definitiva. La idea és aprovar-la en el ple del sis de setembre, en el límit per poder convocar la consulta vinculant de l'1 d'octubre. La reforma del reglament suspesa pel TC permetria aprovar la norma en només un ple. Junts pel Sí, de moment, guarda les cartes i descarta fer públic el camí que seguirà un cop la iniciativa ha estat tombada a instàncies del govern espanyol.

A banda de la iniciativa del Mariano Rajoy, el PP i Ciutadans han presentat un recurs d'empara davant del TC per frenar la reforma. "El registre de la llei del referèndum és un numeret més del colpisme que va amb cotxe oficial", ha definit Lorena Roldán, diputada del partit taronja, a les portes del Constitucional. Forcadell ja sap quina tornada de vacances li espera, i potser per això les seves últimes paraules en el ple de la setmana passada van ser per donar les gràcies a "tots aquells" que li "havien posat difícil" la seva feina. A partir del 16 d'agost és possible que encara ho tingui més complicat.