Ahir, dia 30 de setembre de 2013, va arribar la primera proposta de Madrid a través de La Vanguardia. Ramon Jáuregui és un pes pesant del PSOE des de l'època de Felipe González i és de suposar, per tant, que es tractava d'un moviment autoritzat. En síntesi, l'article oferia repetir l'itinerari de l'Estatut, però sense la broma pesada del Tribunal Constitucional, al qual ni tan sols esmenta.

És d'agrair, d'entrada, que renunciïn a fer passar com la més alta instància jurídica el que no és més que un local amb un grapat de funcionaris del PP i del PSOE a dins. Jáuregui anuncia també una reforma de la Constitució amb la clàssica "conversió del Senat en una cambra federal". Tot plegat, hauria de passar per un pacte entre les elits del catalanisme i les de Madrid. Al final, la consulta seria només sobre aquell plat precuinat, sense cap alternativa.

L'article de Ramon Jáuregui té un gran valor estratègic perquè indica quin és l'extrem màxim sobre el qual podria aspirar a negociar el catalanisme amb el conglomerat PSOE-PP. Jáuregui és la frontera liberal, el policia bo, per entendre'ns. A partir d'aquí, caldria que aquesta ala socialista minoritària, en primera instància, negociés amb la resta del PSOE un resultat que, a la seva vegada, fóra necessari tornar a pactar amb el PP. Un itinerari que, en un altre article publicat el dia abans, Juan Alberto Belloch -exministre de l'Interior i actual alcalde de Saragossa- tallava en sec fent servir el recurs tradicional del PP: "ETA va matar per l'autodeterminació i no vam cedir. El PSC ho ha de tenir clar". Doncs això, senyors Duran i Navarro, sàpiguen vostès que la Tercera Via és ETA.