La tercera via ha quedat reduïda a un trist dinar entre Duran Lleida i Soraya Sáenz de Santamaría sobre el qual l'únic que s'ha pogut dir és que "ha durat dues hores". Per no parlar de l'arribada a Barcelona, amb bombo i platerets, de Susana Díaz, de la qual no en quedarà gaire cosa més que un parell de fotografies i la capacitat de la sevillana per repetir exactament el mateix que deien Felipe González i Alfonso Guerra fa trenta o trenta-cinc anys.

L'esclerosi del règim espanyol és definitiva i els mites polítics per a consum popular s'acaben. Fa temps que s'ha fet evident que PP i PSOE són dues peces complementàries en situació de pacte permanent sobre les quotes de poder institucional i econòmic que es reparteixen, sempre al marge de la ciutadania. Els òrgans d'arbitratge estan colonitzats per aquests mateixos partits, que gestionen la democràcia des d'estructures internes opaques i verticals. No es mou res.

Per existir, la tercera via necessitaria un salt en la qualitat democràtica impossible de gestionar des d'aquest règim. O sigui que res, una excursió a Barcelona i un dinaret a Madrid. Que els aprofiti.