La tercera via és un dinaret

Política

ARA A PORTADA

Política El retorn imminent de Puigdemont anima el novè aniversari de l'1-O Oriol March
El despertador No fer res no és la solució Ferran Casas i Manresa
Societat El Javier, un sabater de 60 anys de l'Hospitalet, se suïcida abans que el desnonessin de la botiga David Cobo
Economia Els constructors denuncien la «politització» del cas Maricarmen i exigeixen tombar els decrets Natàlia Pinyol / Agències
Política Bonificacions per al primer pis i una reprovació inèdita: les deu propostes estrella al gran debat del Parlament Oriol March | Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 04 de febrer de 2014 a les 22:59

La tercera via ha quedat reduïda a un trist dinar entre Duran Lleida i Soraya Sáenz de Santamaría sobre el qual l'únic que s'ha pogut dir és que "ha durat dues hores". Per no parlar de l'arribada a Barcelona, amb bombo i platerets, de Susana Díaz, de la qual no en quedarà gaire cosa més que un parell de fotografies i la capacitat de la sevillana per repetir exactament el mateix que deien Felipe González i Alfonso Guerra fa trenta o trenta-cinc anys.

L'esclerosi del règim espanyol és definitiva i els mites polítics per a consum popular s'acaben. Fa temps que s'ha fet evident que PP i PSOE són dues peces complementàries en situació de pacte permanent sobre les quotes de poder institucional i econòmic que es reparteixen, sempre al marge de la ciutadania. Els òrgans d'arbitratge estan colonitzats per aquests mateixos partits, que gestionen la democràcia des d'estructures internes opaques i verticals. No es mou res.

Per existir, la tercera via necessitaria un salt en la qualitat democràtica impossible de gestionar des d'aquest règim. O sigui que res, una excursió a Barcelona i un dinaret a Madrid. Que els aprofiti.

Escull Nació com la teva font preferida de Google