L'esclat del cas Palau va caure com una galleda d'aigua freda sobre una Catalunya que, fins aleshores, havia cregut en aquell oasi que la feia impermeable a la corrupció. La caiguda de Fèlix Millet i Jordi Montull pels saqueig de fins a 34 milions de la institució musical ha situat en el punt de mira el finançament de CDC, a qui el fiscal acusa d'haver signat un "tràfic d'influències criminal" amb la constructora Ferrovial camuflat a través del Palau per engreixar la seva tresoreria. Va ser, però, l'únic partit amb suposats tentacles al Palau? Un dels altres episodis foscos de la trama va ser la relació que Fèlix Millet va mantenir amb l'Institut Catalunya Futur, la branca catalana de la FAES, la fundació del PP.

Els responsables de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que exerceix d'acusació popular en el cas Palau, van ser els primers en fer saltar l'alarma l'any 2013. Els fets s'haurien produït entre els anys 2003 i 2004. José María Aznar era el president del govern espanyol, amb majoria absoluta, i tot just el juny del 2003 Fèlix Millet es va afiliar a l'Institut Catalunya Futur. L'estiu anterior havia sopat amb Aznar a Menorca. En aquell context, el Palau de la Música va rebre per part del ministeri de Cultura més subvencions que mai. En concret, al voltant de quatre milions d'euros que havien de ser destinats a obres.

Una estratègia per enfortir el PP a Catalunya

Segons l'acusació popular, però, entre les certificacions d'obra que s'enviaven al ministeri per a la remodelació de la institució cultural i les certificacions reals hi ha una diferència de més de dos milions d'euros. On van anar a parar aquests diners? En paral·lel, l'Institut Catalunya Futur va rebre, ja amb Millet afiliat i mentre Josep Piqué presidia el PP a Catalunya, donacions de particulars que sobrepassaven el milió d'euros. "Era un secret a veus que el ministeri pagava al Palau a canvi que Millet impulsés la branca catalana de la FAES", assegura l'advocat de l'acusació popular, Alex Solà. De fet, eren ben coneguts els sopars que organitzava Millet per donar a conèixer l'entitat en un moment en què Aznar tenia entre cella i cella enfortir el PP a Catalunya. "Aznar aprofita el fet de pagar al Palau per finançar la FAES i rellançar el projecte del PP a Catalunya", sentencia Solà.

L'advocat detalla, a més, que es funcionava d'una forma "molt sistemàtica" que recorda a la del presumpte finançament irregular de CDC. "El ministeri pagava sobrepreus per les obres i, una part, sortia en bitllets de 500", diu l'advocat. La FAVB va demanar que s'investigués el cas i va exigir a la FAES que fes pública la identitat dels donants que van fer aportacions econòmiques a l'Institut Catalunya Futur. Hisenda, però, assegura Solà, no ho va rastrejar fins el final i no va acabar trobant el destí de les aportacions.

La investigació no va prosperar. En aquell moment, a més, el jutge tenia pressa per acabar la instrucció per anar aviat a judici i si la FAVB presentava recurs contra la fi de la instrucció se l'hagués "responsabilitzat" de demorar l'inici del judici. "Vist com ha anat tot hauríem d'haver insistit", reconeix Solà. Ara, apunta, és probable que els presumptes delictes estiguin ja prescrits i que, per tant, la fosca relació entre Millet i la FAES, que paradoxalment ara presideix Aznar, sigui un capítol ja intocable.