Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han acordat incrementar en un 68% la compra de gas liquat procedent dels Estats Units. Aquesta ha estat una de les mesures de més transcendència adoptades pel Consell Europeu amb el president dels EUA, Joe Biden. L'acord és un pas més en el camí per reduir al màxim la dependència energètica europea respecte del gas de Rússia. Aquesta decisió suposarà fins a un subministrament addicional de 15.000 milions de metres cúbics per aquest any. Així ho han anunciat Biden i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. La UE s'ha compromès amb Washington a adquirir cada any 50.000 metres cúblics de gas liquat dels Estats Units fins al 2030.  

En les conclusions de la trobada, acordades després d'un debat amb Biden, els 27 insisteixen que estan preparats per avançar "ràpidament" cap a noves sancions, però remarquen que ja han adoptat restriccions "significatives" i que ara cal centrar-se a tancar les escletxes que puguin haver-hi per evitar-les. Per altra banda, els líders europeus han acordat crear un fons per donar suport a les "necessitats" del govern ucraïnès i per a la reconstrucció del país. A més, han apostat per organitzar una conferència internacional per aconseguir finançament per a aquest fons de solidaritat amb Ucraïna.

Pel que fa a la petició d'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han pres nota de les "aspiracions" i "l'elecció europea d'Ucraïna" i insten l'executiu europeu a avaluar la sol·licitud. Es tracta del mateix posicionament que els líders van adoptar en la cimera informal a Versalles, en què van tancar la porta a l'entrada del país al club comunitari.

El text del Consell Europeu també insisteix en l'acollida de refugiats d'Ucraïna i insta la Comissió Europea a "assegurar" fons europeus per fer front a la rebuda dels que fugen de la guerra. Finalment, els 27 reclamen a Rússia que aturi "immediatament" els "crims de guerra" a Ucraïna, així com "l'agressió militar al territori d'Ucraïna". Els líders també exigeixen el Kremlin a retirar les tropes del territori ucraïnès i a garantir l'evacuació de civils des de zones de guerra.

Sobre el paper espanyol, l'executiu de Sánchez té previst aprovar dimarts que ve el pla espanyol per entomar la crisi múltiple sobre el sector productiu. Des de la Moncloa s'ha insistit en la intensa agenda del president espanyol les darreres setmanes, en què s'ha reunit o ha conversat amb els principals líders de la UE per convèncer-los de la proposta per taponar l'espiral inflacionària.

L'increment del preu dels combustibles està generant una forta reacció social i l'executiu espanyol afronta una difícil negociació amb el sector dels transportistes, que han endurit la vaga iniciada fa dotze dies. Un sector amb el qual s'ha assegut en les últimes hores i s'ha acabat trobant un acord per la rebaixa del carburant, que podria posar fi a la vaga que s'allarga ja més durant més d'una setmana.

[h3]Operació desacoblament[/h3]
Desacoblar el preu del gas del mercat elèctric continua sent el punt central que facilitaria una reducció del preu de l'energia. En un primer moment, semblava que Sánchez hauria pogut convèncer els socis europeus per modificar el sistema de fixació de preus. Era coneguda la reticència de Berlín, fins ara amb la vista posada en el flux gasístic rus al qual no vol renunciar. En canvi, Sánchez ha trobat més receptivitat en les terres properes de Portugal i Itàlia. Però està per veure que aquesta sigui la posició que s'imposi.

El torcebraç està sent intens. Sánchez i els seus homòlegs italià, portuguès i grec van confluir una estratègia divendres passat en una trobada a Roma. De tots tres socis, António Costa és socialista, Mario Draghi és un tecnòcrata de centreesquerra que lidera un executiu d'unió nacional, i el grec Kyriacos Mitsotakis és conservador. Però ja se sap que les grans divergències dins de la UE no són pas entre dreta i esquerra sinó entre nord i sud, entre frugals i mediterranis. El color ideològic del canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Schölz, és menys determinant que els interessos nacionals dels eu país en aquests moments. 

Sánchez ha mostrat les seves cartes a Brussel·les. Ja no es feia moltes il·lusions sobre les possibilitats convèncer Berlín pel que fa als preus energètics. El president espanyol ha reclamat, si més no, que Brussel·les admeti les circumstàncies especials del mercat espanyol i portuguès. Davant la interconnexió mínima del mercat espanyol amb l'europeu, Madrid i Lisboa reclamen poder limitar de manera excepcional el preu del gas. 

La situació entorn el preu de l'energia torna a demostrar les divergències estratègiques dins de la UE. Cada estat té uns interessos molt definits i pateix a la seva manera la crisi elèctrica. L'executiu espanyol ja es va embolcallar amb la "resposta global" amb la UE per no enviar armes a Ucraïna en el primer moment de guerra a Ucraïna. Les costures del govern de coalició es van tensar davant les resistències de Podem a una deriva bel·licista enfront Rússia. Finalment, la Moncloa va decidir enviar armes directament. 

La crisi actual torna a deixar a la intempèrie la fragilitat de la posició espanyola a la UE. Avui, Sánchez ha tornat a seure a prop del president nord-americà Joe Biden, qui l'ha mantingut al marge dels contactes d'aquests dies amb els principals líders europeus. Probablement, el president espanyol haurà d'esperar fins al juny, quan serà l'amfitrió de la propera cimera de l'OTAN, per poder tenir el desitjat cara a cara amb el líder demòcrata.  

[plantillaucraina]