La proposta de l'ACA
Al llarg del debat
celebrat a la UCE de Prada Gabriel Borràs s'ha referit de nou
a la proposta de crear un centre d'intercanvi de drets públics
de l'aigua. Tot plegat, en un escenari a mig termini -cap al 2025- i
després d'executar obres de dessalinització, eficiència
i reutilització que permetran augmentar l'oferta en 300 hm3
l'any 2012. L'intercanvi de drets d'aigua es realitzaria a partir
dels cabals concessionats als canals Segarra Garrigues i de l'Urgell.
En aquest darrer cas es realitzaria una gran inversió en
modernització que permetria 'alliberar-ne' uns 140 hm3.
La portada d'aigua
cap a la Regió Metropolitana, que només es podria
realitzar en escenaris de prealerta segons Borràs, seria
'reversible'. En aquest sentit ha anunciat la possibilitat que en
alguns moments es fes arribar a les comarques de Ponent aigua
regenerada procedent de la Regió Metropolitana per tal de
donar suport a les campanyes de reg. El responsable de l'ACA ha
volgut remarcar que en cap cas hi hauria una nova detracció al
riu Segre ja que es tracta de concessions de reg. La proposta l'ha
definida com un 'pacte entre la Catalunya rural i la urbana' a
assolir 'sense pressa, serenament i posant els costos sobre la
taula'. Així mateix ha afirmat que 'no tenia sentit al segle
XXI' tirar endavant el projecte de regadiu del Segarra – Garrigues
-impulsat pel Departament d'Agricultura- que ha definit com 'l'obra
hidràulica més gran mai feta a Catalunya'.
El Principat avança cap a una
nova cultura de l'aigua?
Amb
aquesta pregunta sobre la taula s'han confrontat els parers de
Gabriel Borràs; el catedràtic d'Ecologia
de la UB Joan Armengol; la portaveu de la Plataforma
en Defensa de l'Ebre, Susanna Abella; i el president de l'Ateneu
Naturalista de Girona i membre de la Plataforma
del Ter, Lluís Sala. El dirigent de l'administració
hidràulica ha afirmat contundentment que a les conques
internes -on l'ACA hi té competències exclusives-
s'avança cap a aquest nou paradigma de gestió dels
recursos hídrics. Menys optimista s'ha mostrat el representant
de la Plataforma del Ter que ha considerat que 'almenys a Girona no
ha arribat' i que aquesta nova manera d'entendre la gestió de
l'aigua 's'aguanta pel fil que el Ter pugui donar cada any 200 hm3
cap a la Regió Metropolitana'.
Per la seva banda,
Susanna Abella, ha mostrat la seva 'decepció' per tornar a les
'velles receptes' -en referència a la proposta derogada
d'interconnexió entre les xarxes de Tarragona i Barcelona- en
el moment de 'crisi' per l'episodi de sequera. Finalment, el
catedràtic d'Ecologia Joan Armengol, ha recordat la seva
'visió crítica' de la qüestió i s'ha
manifestat partidari del transvasament del Roina ja que considera la
situació dels rius del Principat com a molt negativa.
Retorn parcial del cabal del Ter
Des
de la Plataforma del Ter s'ha insistit en la situació
'crítica' del riu a causa d'un transvasament cap a la Regió
Metropolitana que de mitjana ha suposat en els darrers mesos un 70%
del seu cabal. El director de Planificació de l'ACA ha
reafirmat el compromís de retornar a curt termini -cap al
2012- un 25% del cabal que actualment se'n transvasa.
