Per com ha evolucionat el món laboral, semblaria que la condició que més s'adapta als requisits del mercat és la de l'autònom. Som adaptables, competitius, efectius i, si cal, ens surten ales com a les compreses Premium. Però aleshores per què estem tan... tan... tan... (m'excuso, però no em surt cap altra paraula que ho defineixi més bé) tan... putejats. Ens toca pagar impostos mensuals desproporcionats sense la seguretat que ens entrin diners; si ens posem malalts, tururut: sense ingressos i amb una baixa de per riure; i, per acabar-ho d'arreglar, ningú no ens garanteix ni un duro per a la jubilació. Naturalment tampoc no tenim dret a vacances pagades ni a pagues dobles ni a lots de Nadal. No tenim cap d'aquelles cadenes d'or que lliguen als qui treballen a compte de tercers, encara que els tercers siguin uns explotadors. Quanta gent viu mossegant-se la llengua a canvi de tenir garantit el sou per pagar el lloguer? Pel camí s'escapen la felicitat i la salut, però ¿què són aquestes nimietats comparades amb la nòmina que veus aparèixer a l'extracte a principis de mes?

Amb tot aquest panorama devastador que s'hauria de tractar com un problema de salut pública (quan es parla de riscos laborals pensem en el casc per als treballadors de la construcció, però no en prevencions per eliminar superiors mediocres i llepaculs), als autònoms se'ns tortura amb una nosa afegida: fer factures. No és una rebequeria de pringada sense secretari, és una evidència. Abans eren les empreses, les qui s'encarregaven d'aquesta gestió, però ara totes han decidit estalviar en personal administratiu i és, com sempre, el desgraciat de l'autònom qui ha de perdre hores i hores facturant. El que hauria de ser una alegria, és converteix en un suplici cada cop més sofisticat.

Le dernier cri en tortura és la factura electrònica. Fa poc vaig fer una feina per a la Diputació i per cobrar-la m'he vist convertida en un personatge de Kafka. No hi ha manera de penjar la factura online i els meus interlocutors a l'hora de fer-me l'encàrrec no poden solucionar-me el problema. De sobte, si vull cobrar, he d'entendre-me-les amb un informàtic per telèfon. La perspectiva em fa pànic. I això només fa que començar.

A partir de l'octubre vinent, les altes i les baixes amb hisenda i la Seguretat Social només es podran fer per Internet. S'haurà acabat allò de parlar amb una persona i plantejar-li els dubtes que tens. L'administració s'haurà convertit en un ens impenetrable, sense orelles ni per fer veure que t'escolta. Reconec que jo no soc una llumeneres en gestions d'aquesta mena, però ja m'espavilaré demanant ajut a algun nebot milenial. Ara bé: penso en els vells que estan sols, en les immigrants, en la gent sense estudis. No es pot prendre una decisió tan dràstica en un país amb un analfabetisme tecnològic tan elevat. Bé, no es pot, però un cop més s'ha fet, sense pensar en els qui queden al marge, que cada cop som més.