El grup promotor de l'Acord Social per l'Autodeterminació i l'Amnistia es posarà en marxa el 30 de març. Els impulsors del grup són David Fernàndez, Marina Geli, Marina Llansana, Carme Forcadell, Quim Forn i Ozgur Günes Öztürk, que porta setmanes reunint-se de manera discreta per perfilar els objectius de la iniciativa, inclosa en el pla de legislatura impulsat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. "Les primeres passes d'aquest grup van arrencar el passat novembre de forma pacient i discreta i després de reunions i una ronda de contactes plural i diversa han consensuat una primera proposta de treball", han indicat els impulsors, que indiquen que el grup promotor estarà integrat per una trentena de persones. L'1 d'abril faran una primera roda de premsa explicant els detalls de l'organització al Col·legi de Periodistes.

"L'objectiu és sumar el màxim nombre de suports socials a la doble demanda d'amnistia i autodeterminació, enteses com a fi de la repressió i com a marc de resolució democràtica, justa i duradora del conflicte. Estem convençuts que aquesta doble demanda està sustentada sobre una clara majoria social que ho ha reclamat, de forma sòlida i ininterrompuda, ho reclama encara i ho reclamarà mentre perviu la persistència continuada de les dinàmiques repressives: de l'exili a 800 processos judicials encaraoberts, i des de noves imputacions fins a la suspensió continuada de lleis per part del Tribunal Constitucional (TC)", reflexionen els impulsors en un comunicat.

En un primer moment, tal com va explicar Aragonès, aquesta iniciativa -que en un primer moment portava el nom d'Acord Nacional per l'Autodeterminació i l'Amnistia- s'havia de posar en marxa abans de la primera reunió de la taula de diàleg amb el nou Govern. "La nostra voluntat és iniciar aquesta mesa de negociació el més aviat possible. Si és abans de l'estiu, millor. Abans, però, vull fer una cosa: arrencar l'acord nacional. A la taula de diàleg no només hi ha d'anar el Govern, la idea és compartir propostes de manera com més àmplia millor, per quan anem a la mesa dir que al darrere hi ha la societat civil mobilitzada", va assenyalar el president a RAC1 el 24 de maig.

Setmanes més tard, el 7 de juliol, Aragonès va reiterar des del Parlament que volia arribar a la primera reunió de la mesa sota la seva presidència amb una "gran aliança" per l'autodeterminació i l'amnistia, les dues demandes principals de la part catalana i les que menys receptivitat generen dins la delegació estatal liderada per Pedro Sánchez. Des de Presidència sempre han aspirat a sumar els comuns a l'entorn d'aquest Acord Social. El perfil que més s'hi acosta és el de Ozgur Günes Öztürk, que ha participat en iniciatives com la biennal del pensament de Barcelona. Forn i Geli són membres del grup impulsor a proposta de Junts, mentre que Forcadell -el seu nom el va avançar NacióDigital- i Marina Llansana són a proposta d'ERC. David Fernàndez va ser diputat de la CUP del 2012 al 2015, i és una veu respectada din la formació.

Aquest Acord Social agafa el relleu, en certa manera, d'iniciatives com el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el Pacte Nacional pel Referèndum. En el primer cas, estava liderat per Joan Rigol, exdirigent històric d'Unió i expresident del Parlament, i es va bastir per posar rumb a la consulta del 9-N, amb Artur Mas a la Generalitat. Pel que fa al segon organisme, qui s'hi va situar al capdavant va ser Joan Ignasi Elena, ara conseller d'Interior i que en aquell moment provenia dels crítics del PSC que van deixar el partit descontents pel seu rumb nacional. El Pacte Nacional pel Referèndum es va dur a terme en la legislatura de l'1-O i amb Carles Puigdemont a Palau.