L'Advocacia de l'Estat acusarà els líders independentistes per sedició i malversació en la causa judicial pel referèndum de l'1 d'octubre, i no pas per rebel·lió, cosa que implicaria penes de presó encara majors. Segons confirmen fonts del govern espanyol a NacióDigital els serveis jurídics que representen els interessos de l'Estat discreparan de la Fiscalia, que sí que demanaria que se'ls jutgés acusats de rebel·lió.

La retirada del delicte de malversació, que el govern espanyol no va poder provar, hauria aplanat el camí dels presos i exiliats, als que s'acusa públicament de corrupció. De fet, al febrer, quan es va personar, encara amb Mariano Rajoy a la Moncloa, l'advocacia de l'Estat només ho va fer per malversació pels suposats costos de l'1-O i el procés per a la tresoreria de la Generalitat. Ara doncs, no ho fa per rebel·lió però sí que hi inclou el delicte de sedició. Els lletrats de la Moncloa sí que van avalar que s'obrís judici per rebel·lió al Tribunal Suprem.

L'advocacia de l'Estat té molt menys pes processal que la Fiscalia -a qui Pedro Sánchez ha evitat donar algun tipus d'instrucció- però el govern espanyol intentarà treure rèdit polític del seu "gest". Un rèdit que ells voldrien en forma de suport als pressupostos. L'independentisme, però, s'ha conjurat per no fer-ho si no es movia la Fiscalia. Segons han publicat mitjans com eldiario.es la decisió de no personar-se per rebel·lió s'hauria pres en una reunió a la Moncloa aquest mateix dilluns. La portaveu de l'executiu central, Isabel Celáa, havia afirmat que mai pressionarien els seus lletrats i tampoc els fiscals del Suprem a través de la Fiscal General de l'Estat, María José Segarra, nomenada per Sánchez. 

L'organisme d'advocats estatal i la Fiscalia General de l'Estat presentaran els escrits d'acusació aquest divendres, dia que coincideix amb el Consell de Ministres. Aquesta informació coincideix amb l'aniversari en què Oriol Junqueras i Joaquim Forn van ser empresonats.

Aquesta mateixa tarda, a Lledoners, s'ha celebrat un acte on han assistit 15.000 persones per commemorar els 365 dies de presó i exigir el seu alliberament.