Carme Labòria, Jordi Ballart i Jordi Labòria Foto: J.M.O.

El líder del PSC a Terrassa, Jordi Ballart, ha participat aquest dissabte en la festa pel Dret a Decidir. L'alcalde ha donat suport a la jornada i ha fet pinya en els pilars castellers que s'han aixecat a la plaça de Ca n'Anglada.

El successor de Pere Navarro no ha estat sol. Un bon grapat de dirigents socialistes egarencs l'han acompanyat. Entre ells, la tinent d'alcalde Carme Labòria, la representant de l'ala més sobiranista del partit. Però també altres regidors com Lluïsa Melgares, Pedro Dominguez i Teresa Casals, i l'ex diputal al Parlament de Catalunya Josep Casajuana. Sense oblidar que el portaveu del Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir és un dels històrics del PSC, Jordi Labòria. Les seves paraules han estat molt clares: "Som un subjecte polític, existim i volem decidir". També hi havia representació de l'ala més espanyolista del socialisme local, com Javier García.

CiU ha estat present amb el diputat i líder local Josep Rull, i els regidors Mariona Vigués i Carles Oriach. ICV-EUiA hi tenia a Eva Herrero, i ERC al seu alcaldable, Isaac Albert.

El periodista Pere Mas ha llegit el manifest de la festa reivindicativa. "Catalunya és una nació i com a tal té dret a decidir lliurement el seu destí". Aquest ha estat el principal missatge del dia, i l'eix del manifest. Després se n'ha fet la lectura en castellà, anglès i àrab.

Text íntegre del manifest

"La voluntat d'autogovern del poble català s'ha expressat de forma constant al llarg de la història. Durant el segle XX aquesta voluntat es va poder concretar en la recuperació de la Generalitat en el marc de l'Estatut d'Autonomia de 1932, aprovat durant la Segona República.

L'aixecament feixista de 1936, i la guerra que aquesta insurrecció va provocar, va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Aquesta resistència va continuar durant la llarga dictadura franquista; una de les fites fonamentals d'aquesta actitud de lluita per les llibertats es concretà en la creació de l'Assemblea de Catalunya, l'any 1971: el punt tercer de la seva declaració fundacional exigia “el restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut de 1932, com a expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret a l'autodeterminació”.

El poble de Catalunya ha expressat, després de la dictadura franquista, en dues ocasions, l'any 1979 i l'any 2006, la seva voluntat d'autogovern concretada en els respectius Estatuts d'Autonomia. La sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, com a conseqüència dels recursos presentats pel PP i pel Defensor del Pueblo, va suposar un menyspreu a la voluntat del poble català en no respectar la decisió de la ciutadania expressada en referèndum l'any 2006.

La sentència va ser interpretada per molts com la confirmació que les ànsies d'autogovern de bona part dels catalans i catalanes no quedaven recollides en la Constitució Espanyola.

El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig dins de l'Estat espanyol. Cal recordar, però, que l'inici del camí cap al dret a decidir coincideix amb una crisi econòmica que ha comportat decisions governamentals que han retallat l'Estat de Benestar. És imprescindible, doncs, que el procés cap al dret a decidir vagi acompanyat d'un pacte que garanteixi els drets socials (habitatge, treball, sanitat, educació...) i democràtics de la ciutadania i del país. En aquest sentit, caldrà fer front a les polítiques que limiten la sobirania econòmica i política limitant al mateix temps la voluntat democràtica dels pobles.

Els ciutadans de Terrassa des de sempre hem apostat per la defensa dels drets de la ciutadania del nostre país. La nostra ciutat ha estat un exemple de l'exitós procés d'acollida que els catalans, nascuts aquí i nascuts a fora, hem sabut dur a terme durant dècades, apostant per la inclusió.

Volem que Terrassa segueixi sent referent d'una ciutat compromesa amb la nació catalana i amb l'assoliment de la justícia i l'equitat social.

Per tot això les entitats, moviments socials, sindicats i partits polítics de Terrassa manifestem:

1. El nostre respecte a les diferents resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya a favor del dret de l'Autodeterminació així com a la Declaració de Sobirania i del dret de decidir del poble de Catalunya basat en els principis com la radicalitat democràtica, la participació i la transparència.

2. Treballar des de la nostra ciutat perquè  el poble de Catalunya com a subjecte polític exerceixi el dret a decidir sobre el seu futur.

3. Promoure des de les organitzacions signants, ponts i lloc de trobada i diàleg  on hi càpiguen les diferents sensibilitats i expressions de la diversitat democràtica de Terrassa, per tal de reflexionar, de contrastar i d’integrar el debat, on es puguin conjugar itineraris generals o complementaris entorn del marc relacional i d'organització territorial que hi ha d'haver en un futur entre Catalunya i la resta d’estats.

4. Caldrà garantir la màxima cohesió social del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble, ja que el procés es produeix en un context de severa crisi econòmica que provoca conseqüències greus en amplis sectors de la societat.

5. La credibilitat de procés exigeix l'aprofundiment democràtic, el compromís amb l'estat del benestar, la dignitat i la justícia social, la solidaritat entre els pobles, l'aposta pel progrés econòmic, social, cultural i la defensa del territori i del medi ambient.

6. Fer una crida a la ciutadania i a les diferents organitzacions socials, culturals o de qualsevol àmbit a sumar-se aquest manifest.

7. Les organitzacions signants ens comprometem a treballar coordinadament a la nostra ciutat per tal d’assolir els objectius d’aquesta declaració".

La festa

La jornada del Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir ha començat amb una cercavila de grups de cultura popular i una xocolatada infantil, amb tallers de castells i bastoners. No han faltat les actuacions musicals de formacions de l’Equador i Marroc.

Terrassa Fem Pinya pel Dret a Decidir ha fet un castell amb tots els assistents a la base i la jornada s'ha clos amb un concert de cantaires de corals terrassenques.