Una imatge del Sant Jordi el dia del naixement de l'ANC. Foto: Jordi Borràs/ND"Queda constituïda l'Assemblea Nacional Catalana per l'Estat propi!", va expressar solemne, amb oratòria dura i ferma l'actor Sergi López. L'actor va respirar i clamà: "Visca la terra, visca els Països Catalans lliures i independents". Èxtasi. Crits d'independència, independència. Així va acabar l'acte d'ara fa un any que va constituir un dels moviments socials transversals més importants que ha viscut la Catalunya contemporània. L'ANC compleix un any. Un any de vida que ha bategat fort. La manifestació més important que ha vist Catalunya i que ha estat el cop definitiu per encetar un procés sobiranista amb la vista posada en un estat independent.
De fet, la primera presentació oficial d'aquest moviment es va celebrar el 12 d'abril de 2011, dos dies després de la consulta sobiranista de Barcelona, al CCCB de Barcelona. Tancada la ronda de consultes populars sobre la independència, unes 200 personalitats van esperonar un moviment catalitzador de l'embranzida del moviment generat per les onades referendàries.
La idea es va inspirar en la famosa Assemblea de Catalunya, però amb l'objectiu d'aconseguir la independència. El 30 d'abril es va celebrar una exitosa Conferència Nacional per dibuixar el mapa del "polític, democràtic, cívic, unitari i transversal" per la independència. I Gairebé un any més tard, el 10 de març 7.000 persones constituïen l'ANC amb un majestuós acte al Palau Sant Jordi. L'independentisme va omplir un Sant Jordi, marcant l'11 de setembre com la data d'una gran manifestació que havia d'obrir el procés cap a la independència. Dit i més o menys, fet.
A hores d'ara l'ANC compta amb 13.675 membres de ple dret, 13.444 col·laboradors i simpatitzants; 404 assemblees territorials; 62 assemblees sectorials; actes gairebé diaris i destaca en lletres d'or al seu expedient la manifestació que va sotragar el curs polític i social d'aquest país. Actes a tot el territori, la construcció de l'argumentari pel "Sí", la mobilització social i un activisme de base converteix l'ANC en peça indispensable de la biosfera política catalana. Un any de vida que ha canviat la vida d'un país que ha canviat el dret a voler ser per l'exercir allò que vol ser.
