Aquesta és l'aposta política que defensa la precandidatura d'Alfredo Pérez Rubalcaba per a la secretaria general del PSOE: "El president Griñán ha demostrat que es pot ser auster sense posar en risc els serveis socials bàsics. Que es pot combinar la lluita contra el dèficit amb estímuls a l'economia per començar a créixer i crear ocupació". Andalusia és el model, per tant.

Dit d'una altra manera, el PSOE no es pensa moure ni un mil·límetre de la vella concepció guerrista de drenatge de recursos públics de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears cap a l'Espanya meridional. Ha estat la seva fórmula tradicional de supervivència política i és l'últim salvavides al qual poden agafar-se per intentar una travessia del desert mantenint, almenys, la gran cantimplora institucional que hi ha a Sevilla.

Igual com Espanya accepta una excepció fiscal basconavarresa, PP i PSOE defensaran tant o més el superàvit extremeny/andalús. Amb la mateixa determinació. I tot plegat depèn estrictament de la perpetuació del dèficit fiscal català/valencià/balear. I si Oriol Pujol pensa que aquest sistema es pot forçar en un any, és que no li importa perdre un any.