Fa només un any, l'estat espanyol encara tenia la possibilitat de dividir el catalanisme fent una oferta de pacte fiscal. Ara sembla increïble. En aquest temps el sobiranisme ha superat etapes a gran velocitat, enfortint-se i atraient la part més dinàmica de la societat al seu entorn. Fins el punt que, a hores d'ara, ni tan sols no hi ha oferta alternativa.

En només dotze mesos hem passat del fet que l'acció política fonamental del catalanisme partís de la realitat d'un territori perjudicat fiscalment a que, ara, aquest mateix moviment polític es basi en la legitimitat que atorga ser una de les nacions constitutives d'Europa. Un poble injustament arrasat per una conjuntura internacional perversa, tal i com destaca insistentment Espanya quan es refereix a Gibralar.

Ahir Artur Mas va inaugurar el Born, un espai impressionant que recupera les cases i les històries de moltes famílies barcelonines que van patir la repressió brutal del primer Borbó. Aquella era una nació soterrada, llegendària, de la qual se'n negava fins i tot l'existència. Mites nacionalistes, deien. I no. Aquelles pedres i aquells noms han emergit de les profunditats i expliquen la vida i la mort dels que van resistir amb la força que dóna la voluntat d'existir.

Som una vella nació d'Europa; ho vam demostrat fa tres-cents anys i ho estem demostrant ara. Hem tornat.