L'Audiència de Girona ha absolt aquest dilluns un acusat per desordres públics durant les protestes de la sentència del procés de l'octubre de 2019. La sentència, difosa per l'advocat Benet Salellas, és significativa perquè entra a valorar el principi de veracitat de les declaracions policials -aquells principi que diu les tesis dels policies són, en principi, certes-, una qüestió clau que ha perjudicat molts manifestants acusats de desordres públics, atemptat a l'autoritat o lesions en els últims anys. "Per dir-ho de manera ràpida i simple: no existeix aquesta presumpció de veracitat", diu el tribunal.

La sentència, de nou pàgines, reconeix que els agents de policia, quan no són testimonis o víctima, es troben en una "situació privilegiada en termes probatoris d'absència d'incredibilitat subjectiva pel que fa a l'acusat". Això, diu el tribunal, no es pot confondre "amb el fet que allò que diguin en el judici es plasmi de manera automàtica en el resultat de la valoració probatòria". Els jutges argumenten que no existeix una "cadena de transmissió invisible entre l'atestat policial i el relat de fets provats", perquè això "buidaria de contingut" la funció dels jutges. 

El tribunal, doncs, nega el principi de veracitat dels policies. La sentència també planteja el "principi de desconfiança" a l'hora de valorar la prova, que vol dir que els jutges no s'han de creure les proves sempre que no hi hagi motius per creure-se-les. En paraules del Tribunal Suprem, "no es pot atribuir valor probatori a un testimoni a menys que la informació transmesa per qui testifica resulti fiable".

L'aproximació a la prova des d'aquest punt de vista ha de servir, diu la sentència, "com a dic de contenció davant l'error judicial". "En cas de la prova testifical, no n'hi ha prou amb verificar que el testimoni no té motius per mentir. El testimoni policial no és una excepció", conclou el tribunal.