17
d'octubre
de
2017, 07:00
Actualitzat:
16:11h
"Si estripen les cartes, tot s'accelera". Aquesta era la previsió que feien aquest dilluns a última hora de la tarda des del Palau de la Generalitat en referència a la situació judicial de Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural. La decisió de la jutge Carmen Lamela de privar de llibertat els dos principals dirigents del sobiranisme civil agita un procés que estava en un compàs d'espera, amb tots els actors esperant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per calibrar els moviments. L'empresonament de Sànchez i Cuixart empeny -de nou- el sobiranisme al carrer i obliga el Govern a valorar una acceleració de la declaració d'independència, suspesa fa una setmana al Parlament.
Un alt dirigent consultat per NacióDigital insisteix: "Ara hem d'anar cap a la proclamació, no hi ha més marge". Fonts governamentals destaquen que no va ser casual el detall d'incloure els presidents de l'ANC i Òmnium i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en la carta enviada a Mariano Rajoy en resposta al requeriment de la Moncloa. Des de l'òptica de la Generalitat, s'hauria considerat un "gest" per part de Madrid que els tres quedessin en llibertat. "Engarjolar Trapero hauria estat una provocació", sostenien a mitja tarda des de Palau, quan el major va quedar en llibertat amb la condició que entregués el passaport. "Ara bé, si els Jordis dormen a la presó, tot s'accelera", ressaltaven els dirigents consultats. Aquest és el nou escenari en què s'entra a partir d'aquest vespre, i les conseqüències són imprevisibles.
"Empresonar Cuixart i Sànchez és una molt mala notícia. Pretenen empresonar idees però ens fan més forta la necessitat de llibertat", ha destacat aquest dilluns a la nit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. "Demanem parlar, seure i dialogar i el PP, via Fiscalia, respon amb presó incondicional", havia indicat uns minuts abans el vicepresident Oriol Junqueras. El Govern es reuneix aquest dimarts amb la nova situació damunt la taula i amb destacats sectors independentistes exigint a Puigdemont que acceleri la declaració de la independència. La calma havia de ser la nota predominant fins dijous, data límit que s'ha posat l'executiu espanyol per aplicar l'article 155, però tot ha saltat pels aires.
Ràpidament, les reaccions polítiques sobiranistes han qualificat de "presos polítics" els dirigents de les entitats. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha destacat que l'Estat està buscant "provocar". "No hi hem de caure. Sembla que les victòries només les tenen en el terreny de la bronca", ha apuntat Turull, que veu una "venjança" per la imatge d'urnes i paperetes l'1 d'octubre. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha insistit que es tracta d'una "barbaritat" i ha posat de manifest que l'Estat ha fet que "diàleg" i "presó sense fiança" s'han convertit en sinònims.
Crida a la mobilització
A la cassolada que ha ressonat per Catalunya s'hi sumaran aquest dimarts diverses iniciatives. Aquest dimarts, per exemple, hi ha convocada una aturada a les dotze del migdia davant dels llocs de treball -com ja es va fer l'endemà de la repressió policial de l'1-O, que va causar 893 ferits- i, a les vuit de la tarda, la ciutadania està cridada a manifestar-se amb espelmes a la Diagonal amb passeig de Gràcia. Les entitats, a través d'un missatge col·lectiu, insisteixen que les protestes han de ser "pacífiques" i "democràtiques". El record de les càrregues de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil encara són ben presents.
De fet, aquests episodis apareixen la carta que ha enviat Puigdemont a Rajoy. En la missiva, el president català ha tornat a demanar diàleg al seu interlocutor, amb el qual no es reuneix des de l'11 de gener. El termini fixat per negociar, segons l'òptica de la Generalitat, és de dos mesos. "Això permet que es concreti alguna oferta de mediació o que n'aparegui alguna de nova", ressalta un alt càrrec consultat. Puigdemont ha proposat una cita formal a Rajoy, que no l'accepta i insisteix que, en cas d'aplicar l'article 155 de la Constitució, l'únic responsable serà el president català. "A Espanya no li convé anar per aquest camí", ressalta un dirigent governamental.
Un escenari d'intervenció de l'autonomia és cada vegada més plausible, tenint en compte l'entesa entre el PP, el PSOE i Ciutadans. Davant la possibilitat que l'Estat situï un nou responsable al capdavant de la Generalitat -així ho apuntava el diari El Mundo aquest cap de setmana, que citava noms com el de Josep Borrell, Josep Piqué i Josep Antoni Duran i Lleida-, la Generalitat manté que "ningú obeïria una decisió com aquesta". "Nosaltres hem rebut pressions per no declarar la independència, però ells també en reben, i algunes de més fortes encara, per no aplicar l'article 155", ressalta un alt dirigent governamental. Malgrat els contactes que existeixen entre les dues administracions, l'empresonament de Sànchez i Cuixart suposa un canvi de rasant.
Si bé la setmana passada la immensa majoria de consellers -amb l'excepció de Clara Ponsatí, titular d'Ensenyament- es van posicionar a favor de suspendre la declaració de la independència, la reunió d'aquest dimarts pot suposar un tomb. El Govern considera esgotada la mà estesa cap a Madrid davant la situació de "presos polítics" -en aquests termes s'ha expressat Turull-, i actors rellevants de l'independentisme reclamen un ple extraordinari per fer el que es va deixar a mitges la setmana passada. La possibilitat de celebrar un debat de política general ha estat defensada en privat pel Govern al llarg d'aquesta tarda, però la CUP reclamava un ple extraordinari per proclamar l'estat català. L'estratègia de l'independentisme s'acabarà de perfilar durant les properes hores.
Un alt dirigent consultat per NacióDigital insisteix: "Ara hem d'anar cap a la proclamació, no hi ha més marge". Fonts governamentals destaquen que no va ser casual el detall d'incloure els presidents de l'ANC i Òmnium i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en la carta enviada a Mariano Rajoy en resposta al requeriment de la Moncloa. Des de l'òptica de la Generalitat, s'hauria considerat un "gest" per part de Madrid que els tres quedessin en llibertat. "Engarjolar Trapero hauria estat una provocació", sostenien a mitja tarda des de Palau, quan el major va quedar en llibertat amb la condició que entregués el passaport. "Ara bé, si els Jordis dormen a la presó, tot s'accelera", ressaltaven els dirigents consultats. Aquest és el nou escenari en què s'entra a partir d'aquest vespre, i les conseqüències són imprevisibles.
L'independentisme considera Sànchez i Cuixart "presos polítics" i manté que el compàs d'espera per l'aplicació del 155 ja ha saltat pels aires
"Empresonar Cuixart i Sànchez és una molt mala notícia. Pretenen empresonar idees però ens fan més forta la necessitat de llibertat", ha destacat aquest dilluns a la nit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. "Demanem parlar, seure i dialogar i el PP, via Fiscalia, respon amb presó incondicional", havia indicat uns minuts abans el vicepresident Oriol Junqueras. El Govern es reuneix aquest dimarts amb la nova situació damunt la taula i amb destacats sectors independentistes exigint a Puigdemont que acceleri la declaració de la independència. La calma havia de ser la nota predominant fins dijous, data límit que s'ha posat l'executiu espanyol per aplicar l'article 155, però tot ha saltat pels aires.
Ràpidament, les reaccions polítiques sobiranistes han qualificat de "presos polítics" els dirigents de les entitats. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha destacat que l'Estat està buscant "provocar". "No hi hem de caure. Sembla que les victòries només les tenen en el terreny de la bronca", ha apuntat Turull, que veu una "venjança" per la imatge d'urnes i paperetes l'1 d'octubre. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha insistit que es tracta d'una "barbaritat" i ha posat de manifest que l'Estat ha fet que "diàleg" i "presó sense fiança" s'han convertit en sinònims.
Crida a la mobilització
A la cassolada que ha ressonat per Catalunya s'hi sumaran aquest dimarts diverses iniciatives. Aquest dimarts, per exemple, hi ha convocada una aturada a les dotze del migdia davant dels llocs de treball -com ja es va fer l'endemà de la repressió policial de l'1-O, que va causar 893 ferits- i, a les vuit de la tarda, la ciutadania està cridada a manifestar-se amb espelmes a la Diagonal amb passeig de Gràcia. Les entitats, a través d'un missatge col·lectiu, insisteixen que les protestes han de ser "pacífiques" i "democràtiques". El record de les càrregues de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil encara són ben presents.
De fet, aquests episodis apareixen la carta que ha enviat Puigdemont a Rajoy. En la missiva, el president català ha tornat a demanar diàleg al seu interlocutor, amb el qual no es reuneix des de l'11 de gener. El termini fixat per negociar, segons l'òptica de la Generalitat, és de dos mesos. "Això permet que es concreti alguna oferta de mediació o que n'aparegui alguna de nova", ressalta un alt càrrec consultat. Puigdemont ha proposat una cita formal a Rajoy, que no l'accepta i insisteix que, en cas d'aplicar l'article 155 de la Constitució, l'únic responsable serà el president català. "A Espanya no li convé anar per aquest camí", ressalta un dirigent governamental.
La Generalitat sosté que "ningú obeirà" un govern nomenat per Madrid en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució
Un escenari d'intervenció de l'autonomia és cada vegada més plausible, tenint en compte l'entesa entre el PP, el PSOE i Ciutadans. Davant la possibilitat que l'Estat situï un nou responsable al capdavant de la Generalitat -així ho apuntava el diari El Mundo aquest cap de setmana, que citava noms com el de Josep Borrell, Josep Piqué i Josep Antoni Duran i Lleida-, la Generalitat manté que "ningú obeïria una decisió com aquesta". "Nosaltres hem rebut pressions per no declarar la independència, però ells també en reben, i algunes de més fortes encara, per no aplicar l'article 155", ressalta un alt dirigent governamental. Malgrat els contactes que existeixen entre les dues administracions, l'empresonament de Sànchez i Cuixart suposa un canvi de rasant.
Si bé la setmana passada la immensa majoria de consellers -amb l'excepció de Clara Ponsatí, titular d'Ensenyament- es van posicionar a favor de suspendre la declaració de la independència, la reunió d'aquest dimarts pot suposar un tomb. El Govern considera esgotada la mà estesa cap a Madrid davant la situació de "presos polítics" -en aquests termes s'ha expressat Turull-, i actors rellevants de l'independentisme reclamen un ple extraordinari per fer el que es va deixar a mitges la setmana passada. La possibilitat de celebrar un debat de política general ha estat defensada en privat pel Govern al llarg d'aquesta tarda, però la CUP reclamava un ple extraordinari per proclamar l'estat català. L'estratègia de l'independentisme s'acabarà de perfilar durant les properes hores.
Reunió del Govern del 10 d'octubre del 2017. Foto: ACN