Fa un parell de mesos, la plana major del PSC va desembarcar vistosament en l'acte de commemoració de la Constitució del 78 que organitzava Societat Civil Catalana (SCC). Miquel Iceta encapçalava una delegació amb Pere Navarro, el portaveu parlamentari Maurici Lucena i la del partit, Esther Niubó, a més de la secretària d'Organització, Assumpta Escarp, el cap del Grup Municipal Socialista a Barcelona, Gabriel Colomé i -per tal d'elevar al màxim el llistó institucional- José Montilla, tot un Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya.

Allà els van rebre, en plena eucaristia constitucional, el vicepresident primer de SCC, Joaquim Coll, i el president, Josep Ramon Bosch. Iceta es va fer unes espanyolíssimes fotos amb Alícia Sánchez-Camacho i la resta de representants de Ciutadans i UPyD, abans de desitjar el triomf del federalisme via reforma de la Constitució. Molt emocionada, la presidenta del PP va expressar el desig que els socialistes catalans "estiguin permanentment al costat de la Constitució i que, junts, formem una ofensiva contra el xantatge independentista".

Davant de tanta confraternització, el fet que s'hagi provat l'activisme ultra del president de SCC és un afer que concerneix, i molt, l'actual direcció del PSC. Una cosa és que el socialisme català hagi perdut la condició de catalanista i progressista, i una altra, realment terrible, és que la seva última voluntat sigui que n'enterrin les sigles al Valle de los Caídos.