La proposta de llista unitària sense polítics professionals és, sens dubte, el moviment més intel·ligent que ha fet ERC d’ençà del procés participatiu del passat 9 de novembre. Que Oriol Junqueras hagi posat en el centre del debat la possibilitat d’una candidatura d’aquestes característiques suma una sèrie d’actius que molt probablement no s’haguessin aconseguit en el cas d’una aventura electoral en solitari dels tres partits independentistes catalans.
D’entrada, aquesta llista és positiva per la il·lusió que genera en l’independentisme, deprimit durant més de mig any per culpa dels entrebancs entre polítics i que necessita revifar l’esperit i mobilitzar les bases per afrontar el que arriba. No és un tema menor, aquest.
En segon lloc, l’aposta d’anar a les urnes sense representants dels partits li dóna a la llista una pàtina de renovació i d’allunyament de la vella política que, a dia d’avui, puntua a l’alça. A Barcelona en van tenir una bona prova el passat 24 de maig. Sense les formacions polítiques, aquesta candidatura servirà per bandejar les reticències entre partits i ajudarà a focalitzar l’objectiu real d’aquests comicis; decidir sobre la independència de Catalunya. D’alguna manera, el que la llista sense polítics pot aconseguir és oblidar noms per centrar la qüestió en el “sí” a l’estat propi, l’objectiu veritable de la convocatòria.
De retop, que hi hagi una llista sense representants polítics obliga a que tots ells renunciïn a concorre-hi. Fent aquest pas, les formacions evidenciarien que creuen en aquest procés i que ningú prioritza el tacticisme polític. Malgrat tot, a CDC recelen que Artur Mas en quedi fora, però que el líder convergent no sigui el candidat tampoc no ha de ser una mala noticia.
L’eclosió d’aquesta llista suposa també el desarmament de bona part del discurs de les altres forces polítiques, que han trobat en la figura d’Artur Mas una diana perfecta per carregar les tintes contra unes elits catalanes que, en alguns casos, estan molt properes a la corrupció. L’actual president de la Generalitat era l’excusa que tenien alguns, com Podem i ICV, per intentar canviar el leit-motiv d’aquestes eleccions i basar-les en un eix més social. Que el convergent no estigui en aquesta llista trenca aquest relat.
ARA A PORTADA
-
Política El «no» de Junts als decrets d'habitatge fa agonitzar la legislatura a Espanya Oriol March | Lluís Girona Boffi
-
Política Rufián desitja l'«ostracisme polític» de Junts: «No vull gent que es dedica a putejar el meu poble» Lluís Girona Boffi
-
-
Economia Foment del Treball critica les polítiques d’habitatge «orientades a buscar culpables» i reclama més oferta Pep Martí i Vallverdú
-
Societat Ajornat el desnonament d'una dona i el seu fill a Manresa gràcies al «decret Maricarmen» Pere Fontanals
Publicat el
08 de juliol de 2015 a
les 22:00
Et pot interessar
-
Política
Última oferta del govern espanyol a Junts: tramitar el decret en habitatge com a projecte de llei
-
Política
Els Mossos blinden la seu de Junts davant la protesta pel «no» als decrets d'habitatge
-
Política
ERC inclou la governança catalana del Consorci de la Zona Franca a la condonació del FLA
-
Política
Sánchez manté els decrets d’habitatge: el «no» de Junts els tombarà
-
Política
Junqueras fa una crida a «construir grans consensos» amb motiu del novè aniversari de l'1-O
-
Política
Urquinaona recupera l'esperit postsentència en el novè aniversari de l'1-O
