La tortura que han patit milers de persones atrapades als aeroports i el ridícul internacional del govern espanyol tindrà repercussions serioses no només pels sectors implicats, sinó per la credibilitat del deute públic i privat. Després d'aquesta exhibició d'incompetència, barreja d'anarquia i autoritarisme superposats, tots plegats acabarem pagant una factura en diners que ni tan sols tenim.

Els controladors aeris espanyols són un d'aquests cossos funcionarials que mantenen privilegis cortesans basats en la concepció unitarista de l'Estat. AENA és Espanya -com ho és l'AVE-, en la mateixa línia de continuïtat que ho havien estat la Guàrdia Civil o els nens de San Ildefonso. Una obsessió gran i lliure.

La diferència és que aquesta Espanya ja no és la que comandava Aznar, assegut dalt d'una piràmide feta de totxos daurats. Ni tan sols la del primer Zapatero, que llançava 400 euros als pobres i els pagava perquè es reproduïssin. Ara, Espanya és un parent pobre i pidolaire de la vella Europa, un espai sense futur i amb molts deutes.

AENA i l'AVE són dos símbols que Europa i el món es miren amb aprensió. De quan Espanya es va creure políticament francesa i financerament alemanya. I no, Espanya mai no ha passat de ser espanyola.