11
de febrer
de
2022, 20:32
Actualitzat:
15
de febrer,
17:48h
L'exalcalde de Sant Andreu de la Barca Enric Llorca (PSC) va percebre 86.511 euros en dietes irregulars entre el 2015 i el 2020. Així ho conclou un informe de l'Oficina Antifrau al qual ha tingut accés NacióDigital i que insta l'Ajuntament a iniciar un procediment per recuperar aquests recursos. El mateix document assenyala també que quatre regidors del PSC i una de Cs també haurien de retornar retribucions complementàries que van estar cobrant durant anys i als quals no tenien dret.
Llorca va renunciar voluntàriament a l'alcaldia de Sant Andreu de la Barca el juliol del 2021 després de 26 anys al càrrec argumentant "motius personals" i el desgast de gestionar la pandèmia. Malgrat estar al capdavant del consistori, seguia treballant com a metge, d'on rebia el salari principal, i només cobrava les dietes corresponents per assistir als òrgans col·legiats de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona, com la resta d'electes sense dedicació exclusiva ni parcial. Les quantitats que ingressava, però, eren irregulars.
Antifrau ha elaborat l'informe arran d'una denúncia presentada pel segon grup del consistori, Fem Sant Andreu (format per ERC i la plataforma Veïns pel canvi), el març de l'any passat. A finals del 2020, però, el ple ja havia reformulat el sistema de dietes de l'alcalde, després que tant la Diputació com la secretària municipal en certifiquessin les irregularitats, per bé que llavors es va desestimar reclamar-ne el retorn. Dos mesos després de la denúncia, Llorca va dimitir com a diputat de Salut Pública i Consum a la Diputació i, al cap de dos mesos més, va renunciar a l'alcaldia i va cedir la vara a Ana Alba, per bé que sempre ha negat que cap vincle entre aquests fets.
L'informe posa xifra a les dietes de l'exelecte socialista i destaca que les remuneracions per assistència a òrgans col·legiats suposaven una quantitat equivalent a entre un 64% i un 76% de la retribució màxima per dedicació exclusiva que hauria percebut com a alcalde, entre 2015 i 2019, motiu pel qual constitueixen "una autèntica retribució per dedicació parcial". Per aquest motiu, Antifrau insta l'Ajuntament a iniciar un procediment de revisió d'ofici i un procediment de reintegrament de les quantitats satisfetes indegudament per un valor de 86.511 euros durant els últims sis anys al càrrec.
En tot cas, aquestes quantitats no eren secretes, sinó que el ple municipal les anava aprovant any rere any. Les irregularitats raurien en el fet que, a l'hora de fixar les dietes per assistir a cadascun dels òrgans, el consistori determinava un pagament superior per a l'alcalde respecte els altres regidors i ho justificava per la seva "especial i major responsabilitat". Antifrau subratlla, però, que només es poden atorgar dietes diferents per assistir a òrgans diferents, no en funció del càrrec de qui hi assisteixi, tal com la justícia ha certificat en diverses ocasions. Els 86.511 euros, per tant, no representen totes les remuneracions rebudes per Llorca per assistir a òrgans col·legiats, sinó l'extra que cobrava per damunt d'altres electes per anar a les mateixes reunions. El total, entre 2015 i 2020, ascendeix a 205.795 euros.
En concret, Llorca va cobrar dietes més elevades que la resta d'electes per l'assistència a la junta de govern i a comissions informatives, entre 2015 i juny 2019. Durant la segona meitat del 2019, també es va establir una major retribució per anar a la junta de portaveus i, durant el 2020, igualment va ingressar més que els altres regidors per participar a la comissió de comptes. De cara al 2021, però, el ple va posar fi a aquest diferencial, un cop es va constatar que era del tot improcedent.
700 euros setmanals per una reunió
Les dietes més suculentes eren les d'assistència a la junta de govern local, la qual es reunia quasi setmanalment i cadascuna li reportava uns 700 euros al compte. Dels 86.511 euros irregulars des del 2015, uns 76.066 euros provenen de reunions a la junta de govern local, per les quals ingressava unes quantitats, segons Antifrau, que "van més enllà dels principis de proporcionalitat i rigor i suposen una autèntica retribució encoberta amb el que això comporta des de les perspectives tributàries i de seguretat social". En tot cas, aquesta pràctica podria remuntar-se més enllà del 2015, per bé que la reclamació llavors hauria pogut prescriure.
L'informe repassa la jurisprudència en la matèria, la qual dictamina la màxima d'"igual òrgan, igual import", segons diverses sentències i tal com denunciava el grup d'ERC. "Un ús abusiu i incorrecte de les assistències, com és el pagament de quantitats diferenciades i desproporcionades, pot emmascarar unes veritables retribucions de naturalesa salarial, ja sigui per defraudar a la seguretat social ja sigui per amagar incompatibilitats, fet que constituiria un frau de llei", subratlla Antifrau, qui afegeix que aquestes retribucions per dietes resulten "discriminatòries i atemptatòries als principis constitucionals d'igualtat i d'accés a les funcions i càrrecs públics i trenquen també amb el principi de raonabilitat que ha de presidir el règim remuneratiu dels membres electes". A més del sou com a metge i les dietes de l'Ajuntament, Llorca també va cobrar 146.848,3 euros en dietes de la Diputació, entre 2013 i 2019, segons va publicar Crític.
Complements també irregulars a regidors
L'altra irregularitat que certifica aquest organisme fa referència a que diversos càrrecs electes amb dedicació exclusiva de l'equip de govern han percebut pagues derivades de l'aplicació del conveni col·lectiu dels treballadors de la corporació, entre 2015 i 2020, malgrat no ser-ne ni personal funcionari ni laboral. Es tracta dels tinents d'alcaldia Montserrat Tobella i Juan Pablo Beas, el regidor Luis Oulego i l'exregidora fins al 2019 Eva Prim, tots ells del PSC, així com la regidora Saray Cantero (2017-2020), del Cs, qui conforma l'equip de govern local amb els socialistes.
En concret, tots ells van cobrar unes retribucions anuals complementàries en concepte de puntualitat i productivitat previstes al conveni col·lectiu del personal de l'Ajuntament però no aplicables als càrrecs electes. Antifrau, en tot cas, no ha estat capaç de quantificar aquestes retribucions, en una ocasió ingressada des del 2008, tot i que també insta el consistori a recuperar els pagaments fets per aquest motiu, els quals també van ser esmenats de cara al 2021.
Informe extern malgrat la secretària
En les al·legacions presentades com a afectat, Llorca defensa que la seva condició d'alcalde justificava "objectiva i raonablement" la major quantitat en dietes. I ho fa presentant un informe jurídic extern elaborat a petició del mateix Ajuntament, un procediment que Antifrau veu "sorprenent", pel fet que no sigui l'exalcalde qui el sol·licités i perquè el consistori "ja tenia una valoració jurídica realitzada pels òrgans interns municipals", la de la secretària. Aquesta negava que aquella diferència fos legal, i malgrat això, l'Ajuntament va demanar a un tercer un informe jurídic extern addicional per protegir els afectats.
Aquest altre informe aportat per Llorca considera ajustat a dret el règim d'assistència percebut i no viable el rescabalament, tot i que ho fa citant un marc legal previ a l'actual, així com defensa que els altres electes percebessin els complements destinats als treballadors del consistori, al contrari que la secretaria municipal i la Diputació. La secretària de l'Ajuntament, de fet, fins i tot va certificar amb una "lògica aclaparadora" la irregularitat de les dietes diferencials.
Llorca va renunciar voluntàriament a l'alcaldia de Sant Andreu de la Barca el juliol del 2021 després de 26 anys al càrrec argumentant "motius personals" i el desgast de gestionar la pandèmia. Malgrat estar al capdavant del consistori, seguia treballant com a metge, d'on rebia el salari principal, i només cobrava les dietes corresponents per assistir als òrgans col·legiats de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona, com la resta d'electes sense dedicació exclusiva ni parcial. Les quantitats que ingressava, però, eren irregulars.
Antifrau ha elaborat l'informe arran d'una denúncia presentada pel segon grup del consistori, Fem Sant Andreu (format per ERC i la plataforma Veïns pel canvi), el març de l'any passat. A finals del 2020, però, el ple ja havia reformulat el sistema de dietes de l'alcalde, després que tant la Diputació com la secretària municipal en certifiquessin les irregularitats, per bé que llavors es va desestimar reclamar-ne el retorn. Dos mesos després de la denúncia, Llorca va dimitir com a diputat de Salut Pública i Consum a la Diputació i, al cap de dos mesos més, va renunciar a l'alcaldia i va cedir la vara a Ana Alba, per bé que sempre ha negat que cap vincle entre aquests fets.
L'informe posa xifra a les dietes de l'exelecte socialista i destaca que les remuneracions per assistència a òrgans col·legiats suposaven una quantitat equivalent a entre un 64% i un 76% de la retribució màxima per dedicació exclusiva que hauria percebut com a alcalde, entre 2015 i 2019, motiu pel qual constitueixen "una autèntica retribució per dedicació parcial". Per aquest motiu, Antifrau insta l'Ajuntament a iniciar un procediment de revisió d'ofici i un procediment de reintegrament de les quantitats satisfetes indegudament per un valor de 86.511 euros durant els últims sis anys al càrrec.
En tot cas, aquestes quantitats no eren secretes, sinó que el ple municipal les anava aprovant any rere any. Les irregularitats raurien en el fet que, a l'hora de fixar les dietes per assistir a cadascun dels òrgans, el consistori determinava un pagament superior per a l'alcalde respecte els altres regidors i ho justificava per la seva "especial i major responsabilitat". Antifrau subratlla, però, que només es poden atorgar dietes diferents per assistir a òrgans diferents, no en funció del càrrec de qui hi assisteixi, tal com la justícia ha certificat en diverses ocasions. Els 86.511 euros, per tant, no representen totes les remuneracions rebudes per Llorca per assistir a òrgans col·legiats, sinó l'extra que cobrava per damunt d'altres electes per anar a les mateixes reunions. El total, entre 2015 i 2020, ascendeix a 205.795 euros.
Fragment de l'informe d'Antifrau on es comptabilitzen les dietes irregulars.
En concret, Llorca va cobrar dietes més elevades que la resta d'electes per l'assistència a la junta de govern i a comissions informatives, entre 2015 i juny 2019. Durant la segona meitat del 2019, també es va establir una major retribució per anar a la junta de portaveus i, durant el 2020, igualment va ingressar més que els altres regidors per participar a la comissió de comptes. De cara al 2021, però, el ple va posar fi a aquest diferencial, un cop es va constatar que era del tot improcedent.
700 euros setmanals per una reunió
Les dietes més suculentes eren les d'assistència a la junta de govern local, la qual es reunia quasi setmanalment i cadascuna li reportava uns 700 euros al compte. Dels 86.511 euros irregulars des del 2015, uns 76.066 euros provenen de reunions a la junta de govern local, per les quals ingressava unes quantitats, segons Antifrau, que "van més enllà dels principis de proporcionalitat i rigor i suposen una autèntica retribució encoberta amb el que això comporta des de les perspectives tributàries i de seguretat social". En tot cas, aquesta pràctica podria remuntar-se més enllà del 2015, per bé que la reclamació llavors hauria pogut prescriure.
L'informe repassa la jurisprudència en la matèria, la qual dictamina la màxima d'"igual òrgan, igual import", segons diverses sentències i tal com denunciava el grup d'ERC. "Un ús abusiu i incorrecte de les assistències, com és el pagament de quantitats diferenciades i desproporcionades, pot emmascarar unes veritables retribucions de naturalesa salarial, ja sigui per defraudar a la seguretat social ja sigui per amagar incompatibilitats, fet que constituiria un frau de llei", subratlla Antifrau, qui afegeix que aquestes retribucions per dietes resulten "discriminatòries i atemptatòries als principis constitucionals d'igualtat i d'accés a les funcions i càrrecs públics i trenquen també amb el principi de raonabilitat que ha de presidir el règim remuneratiu dels membres electes". A més del sou com a metge i les dietes de l'Ajuntament, Llorca també va cobrar 146.848,3 euros en dietes de la Diputació, entre 2013 i 2019, segons va publicar Crític.
Complements també irregulars a regidors
L'altra irregularitat que certifica aquest organisme fa referència a que diversos càrrecs electes amb dedicació exclusiva de l'equip de govern han percebut pagues derivades de l'aplicació del conveni col·lectiu dels treballadors de la corporació, entre 2015 i 2020, malgrat no ser-ne ni personal funcionari ni laboral. Es tracta dels tinents d'alcaldia Montserrat Tobella i Juan Pablo Beas, el regidor Luis Oulego i l'exregidora fins al 2019 Eva Prim, tots ells del PSC, així com la regidora Saray Cantero (2017-2020), del Cs, qui conforma l'equip de govern local amb els socialistes.
En concret, tots ells van cobrar unes retribucions anuals complementàries en concepte de puntualitat i productivitat previstes al conveni col·lectiu del personal de l'Ajuntament però no aplicables als càrrecs electes. Antifrau, en tot cas, no ha estat capaç de quantificar aquestes retribucions, en una ocasió ingressada des del 2008, tot i que també insta el consistori a recuperar els pagaments fets per aquest motiu, els quals també van ser esmenats de cara al 2021.
Informe extern malgrat la secretària
En les al·legacions presentades com a afectat, Llorca defensa que la seva condició d'alcalde justificava "objectiva i raonablement" la major quantitat en dietes. I ho fa presentant un informe jurídic extern elaborat a petició del mateix Ajuntament, un procediment que Antifrau veu "sorprenent", pel fet que no sigui l'exalcalde qui el sol·licités i perquè el consistori "ja tenia una valoració jurídica realitzada pels òrgans interns municipals", la de la secretària. Aquesta negava que aquella diferència fos legal, i malgrat això, l'Ajuntament va demanar a un tercer un informe jurídic extern addicional per protegir els afectats.
Aquest altre informe aportat per Llorca considera ajustat a dret el règim d'assistència percebut i no viable el rescabalament, tot i que ho fa citant un marc legal previ a l'actual, així com defensa que els altres electes percebessin els complements destinats als treballadors del consistori, al contrari que la secretaria municipal i la Diputació. La secretària de l'Ajuntament, de fet, fins i tot va certificar amb una "lògica aclaparadora" la irregularitat de les dietes diferencials.