Moviments rellevants a l'exili. L'exconseller de Cultura i diputat de Junts al Parlament, Lluís Puig, ha deixat Gonzalo Boye per posar-se en mans de l'advocat i exconseller d'Interior Miquel Sàmper, segons ha pogut saber Nació, per encarar el tram final de la batalla de l'exili. El canvi es va fer efectiu el 2 de desembre i Sàmper ja està personat al Tribunal Suprem com a representant legal de qui va ser conseller amb Puigdemont i que viu exiliat a Bèlgica des de fa més de cinc anys. En l'equip de defensa també hi és Jaume Alonso Cuevillas, que en forma part des del principi.

Consultat per aquest diari, Puig ressalta que Sàmper "reforça" l'equip d'advocats de l'exconseller per al seu cas concret, que és diferent del dels eurodiputats de Junts. Dels exiliats, Puig és juntament amb Marta Rovira l'únic que no és eurodiputat i, per tant, no té ara com ara immunitat parlamentària. Boye, que ha pilotat l'estratègia de l'exili des de fa cinc anys, continuarà portant els altres tres exiliats de Junts, que més enllà de la carpeta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials, també estan pendents de la sentència que dicti el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre el suplicatori, prevista d'aquí uns mesos.

Aquesta darrera qüestió no afecta Puig, que té els ulls posats en el dia 31 de gener. Un dels primers moviments de Sàmper com a responsable de la defensa de Puig ha estat presentar un escrit al Suprem demanant que es retirés de la interlocutòria de processament el delicte de malversació. L'escrit es va traslladar al Suprem el 7 de desembre, en plena tramitació de la reforma del codi penal al Congrés, que afectava també aquest delicte, juntament amb la derogació de la sedició.

En la interlocutòria d'aquest dijous, el jutge Pablo Llarena respon la defensa de Puig i descarta aquesta opció i ratifica la persecució de Puig per la modalitat més dura d'aquest delicte, castigada amb penes de fins a dotze anys de presó. Per ara, però, no ha emès cap nova euroordre contra l'exconseller, a l'espera del que digui el TJUE sobre les qüestions prejudicials que va presentar el 2021 després que Bèlgica rebutgés l'extradició de Puig.

La carpeta és especialment important, perquè parteix de la decisió de Bèlgica sobre l'exconseller de Cultura i afecta tots els exiliats, que hi estan personats. El TJUE ha de definir quin marge tenen els estats de la UE, i concretament Bèlgica, per rebutjar una euroordre. El tribunal dictarà sentència aquest mes, i de moment el posicionament de l'advocat general de la UE -rellevant, però no vinculant- no convida a l'optimisme, perquè dona la raó a les tesis d'Espanya.